Diferència entre revisions de la pàgina «Caseta»
(separar: casa de tros) |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Habitatge rural, escampat a tot arreu del terme municipal de Benissa, i que tradicionalment era emprat pels veïns de dins del poble al temps de les collites com aixopluc temporal de les persones i magatzem dels fruits recollits. L'eclosió d'eixa classe d'arquitectura es produeix quan la situació general de pau permet pernoctar fora de les seguretats que donava el mur de la vila urbana. Per tant les darreries del segle XVIII, i tot el segle XIX, marquen l'inici de la construcció d'aquest tipus d'habitatge. En l'informe de l'arquebisbe Fabián y Fuero, corresponent a l'any 1791, es descriuen les cases de camp en despoblat sent ressenyades un total de noranta-una. El lloc escollit per a construir-les serà el més pròxim possible als camins rurals i en terreny el menys apte per a conreus. A excepció d'algunes casetes de les zones pròximes a la mar, que estan orientades cap al nord, la majoria o faran al sud o a llevant. L'excepció mencionada obeeix, segons tradició, a les prohibicions de les autoritats que s'expressaven en eixos casos i amb la finalitat que les llums nocturnes no serviren de guia als contrabandistes. Les antigues casetes es construïen amb un mur de càrrega central que sostenia dues navades. En general, tan sols disposaven d'una planta baixa precedida pel riurau, on es situaven les cambres de dormir. Una porta enfilada a la principal donava pas al corral. La segona planta era utilitzada com magatzem de collites. La caseta esdevingué, en el temps, una residència fixa a causa de l'augment demogràfic i la dificultat de trobar habitatge a la Benissa encara reclosa dins dels seus murs. En eixa circumstància de residència per a tot l'any s'incrementaren les mesures de protecció (espitlleres i enreixats) i les d'autoabastiment (pou, forn i rebost). És comú trobar en algun document del segle XVIII la definició de ''habitant de fora'' per a distingir a l'individu del camp del vilatà. El terme, per corrupció, esdevingué ''deforero/a''. | Habitatge rural, escampat a tot arreu del terme municipal de Benissa, i que tradicionalment era emprat pels veïns de dins del poble al temps de les collites com aixopluc temporal de les persones i magatzem dels fruits recollits. L'eclosió d'eixa classe d'arquitectura es produeix quan la situació general de pau permet pernoctar fora de les seguretats que donava el mur de la vila urbana. Per tant les darreries del segle XVIII, i tot el segle XIX, marquen l'inici de la construcció d'aquest tipus d'habitatge. En l'informe de l'arquebisbe Fabián y Fuero, corresponent a l'any 1791, es descriuen les cases de camp en despoblat sent ressenyades un total de noranta-una. El lloc escollit per a construir-les serà el més pròxim possible als camins rurals i en terreny el menys apte per a conreus. A excepció d'algunes casetes de les zones pròximes a la mar, que estan orientades cap al nord, la majoria o faran al sud o a llevant. L'excepció mencionada obeeix, segons tradició, a les prohibicions de les autoritats que s'expressaven en eixos casos i amb la finalitat que les llums nocturnes no serviren de guia als contrabandistes. Les antigues casetes es construïen amb un mur de càrrega central que sostenia dues navades. En general, tan sols disposaven d'una planta baixa precedida pel riurau, on es situaven les cambres de dormir. Una porta enfilada a la principal donava pas al corral. La segona planta era utilitzada com magatzem de collites. La caseta esdevingué, en el temps, una residència fixa a causa de l'augment demogràfic i la dificultat de trobar habitatge a la Benissa encara reclosa dins dels seus murs. En eixa circumstància de residència per a tot l'any s'incrementaren les mesures de protecció (espitlleres i enreixats) i les d'autoabastiment (pou, forn i rebost). És comú trobar en algun document del segle XVIII la definició de ''habitant de fora'' per a distingir a l'individu del camp del vilatà. El terme, per corrupció, esdevingué ''deforero/a''. | ||
| − | + | Vegeu també: [[casa de tros]] | |
| − | |||
{{Bibliografia|''La vivienda popular''. Francisco Seijo. 1973. ''Arquitecturas rurales dispersas en la comarca de la Marina''. Miguel del Rey Aynat. 1986. ''Calpe, tierra y almas, ''volum I. p. 189 a 198, J. L. Luri. 2002. «Les cases de Tros a Benissa». Antoni Banyuls i Joan Pastor. Canelobre. Revista de Cultura de l'Institut Juan Gil Albert. Núm. 49. ''La Marina Alta, segons l'informe Fabián y Fuero. 1791''. Joan Ivars Cervera. 2007.}} | {{Bibliografia|''La vivienda popular''. Francisco Seijo. 1973. ''Arquitecturas rurales dispersas en la comarca de la Marina''. Miguel del Rey Aynat. 1986. ''Calpe, tierra y almas, ''volum I. p. 189 a 198, J. L. Luri. 2002. «Les cases de Tros a Benissa». Antoni Banyuls i Joan Pastor. Canelobre. Revista de Cultura de l'Institut Juan Gil Albert. Núm. 49. ''La Marina Alta, segons l'informe Fabián y Fuero. 1791''. Joan Ivars Cervera. 2007.}} | ||
Revisió de 08:54, 29 ago 2020
Habitatge rural, escampat a tot arreu del terme municipal de Benissa, i que tradicionalment era emprat pels veïns de dins del poble al temps de les collites com aixopluc temporal de les persones i magatzem dels fruits recollits. L'eclosió d'eixa classe d'arquitectura es produeix quan la situació general de pau permet pernoctar fora de les seguretats que donava el mur de la vila urbana. Per tant les darreries del segle XVIII, i tot el segle XIX, marquen l'inici de la construcció d'aquest tipus d'habitatge. En l'informe de l'arquebisbe Fabián y Fuero, corresponent a l'any 1791, es descriuen les cases de camp en despoblat sent ressenyades un total de noranta-una. El lloc escollit per a construir-les serà el més pròxim possible als camins rurals i en terreny el menys apte per a conreus. A excepció d'algunes casetes de les zones pròximes a la mar, que estan orientades cap al nord, la majoria o faran al sud o a llevant. L'excepció mencionada obeeix, segons tradició, a les prohibicions de les autoritats que s'expressaven en eixos casos i amb la finalitat que les llums nocturnes no serviren de guia als contrabandistes. Les antigues casetes es construïen amb un mur de càrrega central que sostenia dues navades. En general, tan sols disposaven d'una planta baixa precedida pel riurau, on es situaven les cambres de dormir. Una porta enfilada a la principal donava pas al corral. La segona planta era utilitzada com magatzem de collites. La caseta esdevingué, en el temps, una residència fixa a causa de l'augment demogràfic i la dificultat de trobar habitatge a la Benissa encara reclosa dins dels seus murs. En eixa circumstància de residència per a tot l'any s'incrementaren les mesures de protecció (espitlleres i enreixats) i les d'autoabastiment (pou, forn i rebost). És comú trobar en algun document del segle XVIII la definició de habitant de fora per a distingir a l'individu del camp del vilatà. El terme, per corrupció, esdevingué deforero/a.
Vegeu també: casa de tros
Bibliografia: La vivienda popular. Francisco Seijo. 1973. Arquitecturas rurales dispersas en la comarca de la Marina. Miguel del Rey Aynat. 1986. Calpe, tierra y almas, volum I. p. 189 a 198, J. L. Luri. 2002. «Les cases de Tros a Benissa». Antoni Banyuls i Joan Pastor. Canelobre. Revista de Cultura de l'Institut Juan Gil Albert. Núm. 49. La Marina Alta, segons l'informe Fabián y Fuero. 1791. Joan Ivars Cervera. 2007.
