Diferència entre revisions de la pàgina «La planeta d'Oreques»
(Es crea la pàgina amb «{{DISPLAYTITLE:la planeta d'Oreques}} {{Petit|2002: Oral.}} Aquest indret el podem trobar al quilòmetre 6 (antiga numeració) de la carretera de Benissa a Pinos....».) |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
{{Petit|2002: Oral.}} | {{Petit|2002: Oral.}} | ||
| − | Aquest indret el podem trobar al quilòmetre 6 (antiga numeració) de la carretera de Benissa a Pinos. Vam insinuar una vegada i una altra al nostre informador si es podia tractar d'«orengues», però aquest insistia que sempre havia sentit dir als seus majors «Oreques», mai «de les Oreques». A un informador de Lleus | + | Aquest indret el podem trobar al quilòmetre 6 (antiga numeració) de la carretera de Benissa a Pinos. Vam insinuar una vegada i una altra al nostre informador si es podia tractar d'«orengues», però aquest insistia que sempre havia sentit dir als seus majors «Oreques», mai «de les Oreques». A un informador de [[Lleus]] li sentírem dir "Eureques" i un altre ens digué haver sentit als seus majors (la cita correspon al seu avi, per tant, la informació es situa al voltat de 1850) que l'escaleta de bancals i la casa d'habitar eren propietat del «baldat d'Oreca», que al mateix temps provenia de la família dels Oreques. Per part nostra ens decantem pel mot castellà ''oreja'' 'orella' i la tradicional substitució fonètica de la j castellana pel so de k, cosa habitual entre els nostres camperols. |
{{ToponimMajor|Pinos}} | {{ToponimMajor|Pinos}} | ||
Revisió del 01:31, 31 maig 2018
2002: Oral.
Aquest indret el podem trobar al quilòmetre 6 (antiga numeració) de la carretera de Benissa a Pinos. Vam insinuar una vegada i una altra al nostre informador si es podia tractar d'«orengues», però aquest insistia que sempre havia sentit dir als seus majors «Oreques», mai «de les Oreques». A un informador de Lleus li sentírem dir "Eureques" i un altre ens digué haver sentit als seus majors (la cita correspon al seu avi, per tant, la informació es situa al voltat de 1850) que l'escaleta de bancals i la casa d'habitar eren propietat del «baldat d'Oreca», que al mateix temps provenia de la família dels Oreques. Per part nostra ens decantem pel mot castellà oreja 'orella' i la tradicional substitució fonètica de la j castellana pel so de k, cosa habitual entre els nostres camperols.
