Diferència entre revisions de la pàgina «Espiritisme»
(Crea article) |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{DISPLAYTITLE:espiritisme}} | {{DISPLAYTITLE:espiritisme}} | ||
− | + | Definit com a doctrina o moviment que es fonamenta en la creença i l'existència de manifestacions per part dels esperits. El nou espiritisme és una actualització de les velles, i ocultes pràctiques, de l'evocació de la presència de l'ànima o esperit dels morts. El modern espiritisme es va iniciar als Estats Units en l'any 1848 a la població de Hydeswille, motivant posteriorment la curiositat científica a Europa. Es pot dir que a partir de la I República Espanyola grups interessats en el fenomen començaren a proliferar a l'Estat Espanyol. Especialment els Països Catalans s'aproximaren a l'estudi científic de fenòmens paranormals, i de forma concreta aquells cercles propers a la propaganda de l'església protestants que estudiaven l'evolució de la ciència des de la perspectiva cristiana. En l'any 1871 s'havia creat a la ciutat d'Alacant la denominada ''Sociedad Alicantina de Estudios Psicológicos'', presidits per Manuel Ausó Monzó editant la revista ''La Revelación''. Contra la doctrina espiritista aparegué la publicació de ''El Semanario Católico'' fundat pel poeta Antonio Campos Carreras, on escriví el canonge de Sant Nicolau Florentino Zaradona. Molts articles creuats pels setmanaris expressats tenien com a fonament els experiments fets sobre plaques fotogràfiques on es manifestaven ombres. L'espiritisme, fora dels períodes de més llibertats als diversos corrents de pensament, fou sempre perseguit d'una manera o altra per l'església i pel mateix estat. L'espiritisme a Benissa mai va tindre un ressò seriós i es va vincular a tradicions mal apreses, i importades, per antics residents a l'illa de Cuba, soldats i eventuals treballadors del camp, encuriosits per les pràctiques de ''la santeria''. D'aquesta manera la pràctica de l'espiritisme sempre va ser confosa amb antigues creences de màgia blanca, culte als morts, bruixeria, ànimes en pena i curanderisme, sent una barreja molt confusa de tot tipus de superxeries i que era practicada pels curanderos i alguna dona afeccionada a l'ocultisme. Entre les mostres més singulars destacaven les proves fetes amb tot tipus de precaucions sent les més comunes l'endevinació mitjançant l'ús d'unes tisores amb equilibri sobre un sedàs de cendrer farina o l'observança del curs que podia fer sobre una taula un plat al qual s'havia posat damunt un tros de ciri encés. Entre la gent vella fou tractat amb secret un fenomen que tingué com a protagonisme la invocació a una ànima que es manifestà deixant sobre un pany estés a sobre una taula una marca de foc dels cinc dits d'una mà, en clara al·lusió a la necessitat de precs per la salvació de la seua ànima. En els anys vuitanta del segle XX, a iniciativa d'una conferència feta pel professor Jiménez del Oso, es feren per un grup d'afeccionats experiments de sofonies. | |
{{Bibliografia|''Los orígenes polémicos del espiritismo en Alicante''. V. Ramos. Canelobre. Núm. 49. Alacant.2005 }} | {{Bibliografia|''Los orígenes polémicos del espiritismo en Alicante''. V. Ramos. Canelobre. Núm. 49. Alacant.2005 }} |
Revisió de 11:35, 11 juny 2018
Definit com a doctrina o moviment que es fonamenta en la creença i l'existència de manifestacions per part dels esperits. El nou espiritisme és una actualització de les velles, i ocultes pràctiques, de l'evocació de la presència de l'ànima o esperit dels morts. El modern espiritisme es va iniciar als Estats Units en l'any 1848 a la població de Hydeswille, motivant posteriorment la curiositat científica a Europa. Es pot dir que a partir de la I República Espanyola grups interessats en el fenomen començaren a proliferar a l'Estat Espanyol. Especialment els Països Catalans s'aproximaren a l'estudi científic de fenòmens paranormals, i de forma concreta aquells cercles propers a la propaganda de l'església protestants que estudiaven l'evolució de la ciència des de la perspectiva cristiana. En l'any 1871 s'havia creat a la ciutat d'Alacant la denominada Sociedad Alicantina de Estudios Psicológicos, presidits per Manuel Ausó Monzó editant la revista La Revelación. Contra la doctrina espiritista aparegué la publicació de El Semanario Católico fundat pel poeta Antonio Campos Carreras, on escriví el canonge de Sant Nicolau Florentino Zaradona. Molts articles creuats pels setmanaris expressats tenien com a fonament els experiments fets sobre plaques fotogràfiques on es manifestaven ombres. L'espiritisme, fora dels períodes de més llibertats als diversos corrents de pensament, fou sempre perseguit d'una manera o altra per l'església i pel mateix estat. L'espiritisme a Benissa mai va tindre un ressò seriós i es va vincular a tradicions mal apreses, i importades, per antics residents a l'illa de Cuba, soldats i eventuals treballadors del camp, encuriosits per les pràctiques de la santeria. D'aquesta manera la pràctica de l'espiritisme sempre va ser confosa amb antigues creences de màgia blanca, culte als morts, bruixeria, ànimes en pena i curanderisme, sent una barreja molt confusa de tot tipus de superxeries i que era practicada pels curanderos i alguna dona afeccionada a l'ocultisme. Entre les mostres més singulars destacaven les proves fetes amb tot tipus de precaucions sent les més comunes l'endevinació mitjançant l'ús d'unes tisores amb equilibri sobre un sedàs de cendrer farina o l'observança del curs que podia fer sobre una taula un plat al qual s'havia posat damunt un tros de ciri encés. Entre la gent vella fou tractat amb secret un fenomen que tingué com a protagonisme la invocació a una ànima que es manifestà deixant sobre un pany estés a sobre una taula una marca de foc dels cinc dits d'una mà, en clara al·lusió a la necessitat de precs per la salvació de la seua ànima. En els anys vuitanta del segle XX, a iniciativa d'una conferència feta pel professor Jiménez del Oso, es feren per un grup d'afeccionats experiments de sofonies.
Bibliografia: Los orígenes polémicos del espiritismo en Alicante. V. Ramos. Canelobre. Núm. 49. Alacant.2005