Diferència entre revisions de la pàgina «La partida de l'Albinyent»

De Biblioteca Joan Josep Cardona
Salta a: navegació, cerca
(Es crea la pàgina amb «{{DISPLAYTITLE:la partida de l'Albinyent}} thumb|{{Fitxer:Nomsllocbenissa_albinyent.jpg}} {{Petit|1249: «Benedictus de Sava...».)
 
 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 9: Línia 9:
 
Coromines en el seu ''Onomasticon'', a part de les cites que nosaltres hem trobat, en dóna moltes més de semblant antiguitat com ara Albinyen (1268), Albinyen (1277).
 
Coromines en el seu ''Onomasticon'', a part de les cites que nosaltres hem trobat, en dóna moltes més de semblant antiguitat com ara Albinyen (1268), Albinyen (1277).
  
La partida és una de les més importants del terme i frueix d'una extensió de terreny molt considerable, la qual cosa confon els informants que ens ajudaren en l'arreplega de topònims i que sovint tenen problemes per a expressar-ne els límits, especialment amb la partida de Lleus, que li és veïna.
+
La partida és una de les més importants del terme i frueix d'una extensió de terreny molt considerable, la qual cosa confon els informants que ens ajudaren en l'arreplega de topònims i que sovint tenen problemes per a expressar-ne els límits, especialment amb la partida de [[Lleus]], que li és veïna.
  
 
Etimològicament Coromines no s'aventura massa i creu que pot ser un mossarabisme. Fa unes disquisicions sobre els substantius "edifici, bastida", opinions reflectides al volum II, pàg. 70, en l'entrada Albanya. Torna a insistir en el topònim a les entrades Binortell (vol. III pàg. 18) i Borriac (vol. III pàg. 91).
 
Etimològicament Coromines no s'aventura massa i creu que pot ser un mossarabisme. Fa unes disquisicions sobre els substantius "edifici, bastida", opinions reflectides al volum II, pàg. 70, en l'entrada Albanya. Torna a insistir en el topònim a les entrades Binortell (vol. III pàg. 18) i Borriac (vol. III pàg. 91).
Línia 45: Línia 45:
 
{{Petit|1598: «in partita de Albinyent, conforntatum cum itinere turris de Albinyent» (APB. Capbreu declaratori del clergat de la parròquia. Declaració de Pere Ivars).}}  
 
{{Petit|1598: «in partita de Albinyent, conforntatum cum itinere turris de Albinyent» (APB. Capbreu declaratori del clergat de la parròquia. Declaració de Pere Ivars).}}  
  
No hi ha constància contemporània d'aquesta construcció, per la qual cosa sospitem que es tracta de la denominada casa del tros de Lleus, també Albinyent de Piera. En el document que citem per a la veu Lleus (ARV. Manaments i empars. Any 1631. Llibre 5, núm. 45, folis 47 i 48), queda constància de l'autorització atorgada per Joan Giner, de Benissa, anomenat allà senyor de Alleus, per a poder construir-se en aquella partida una casa torre.
+
No hi ha constància contemporània d'aquesta construcció, per la qual cosa sospitem que es tracta de la denominada casa del tros de [[Lleus]], també Albinyent de Piera. En el document que citem per a la veu [[Lleus]] (ARV. Manaments i empars. Any 1631. Llibre 5, núm. 45, folis 47 i 48), queda constància de l'autorització atorgada per Joan Giner, de Benissa, anomenat allà senyor de Alleus, per a poder construir-se en aquella partida una casa torre.
  
 
{{COORDENADES|(probables): IV, 26-B}}
 
{{COORDENADES|(probables): IV, 26-B}}
 
{{DEFAULTSORT:Albinyent, la partida de l'}}
 
{{DEFAULTSORT:Albinyent, la partida de l'}}
 
[[Category:Els noms de lloc de Benissa]]
 
[[Category:Els noms de lloc de Benissa]]
 +
[[Category:Albinyent]]

Revisió de 19:36, 31 maig 2018

Albinyent de Sardí.

1249: «Benedictus de Savanossa et XXIII sociis custodientibus castrum de Calp [...] in alqueria que dictus Albinen» (Llibre del Repartiment, 19 d'agost de 1249).
1561: «per lo lloc de Albanient XI casats» (ARV. Procesos de Madrid. Letra L núm. 86).
1768: «en el término de esta villa partida del Biñent» (AHNE. Testament de Belanda Feliu, autoritzat pel notari Josep Martínez Colomer. Exp. d'hidalguía de Josep Ivars).

Per corrupció fonètica, pronunciació i escriptura, actualment aquesta immensa partida situada al SO del terme tothom la coneix amb el nom de Binyent, ja que la primera síl·laba és interpretada com a l'article definit (Al Binyent). És reprovable la grafia Vinyent, que ha tingut fortuna malauradament en alguns mitjans de comunicació contemporanis, és un error que cal erradicar.

Coromines en el seu Onomasticon, a part de les cites que nosaltres hem trobat, en dóna moltes més de semblant antiguitat com ara Albinyen (1268), Albinyen (1277).

La partida és una de les més importants del terme i frueix d'una extensió de terreny molt considerable, la qual cosa confon els informants que ens ajudaren en l'arreplega de topònims i que sovint tenen problemes per a expressar-ne els límits, especialment amb la partida de Lleus, que li és veïna.

Etimològicament Coromines no s'aventura massa i creu que pot ser un mossarabisme. Fa unes disquisicions sobre els substantius "edifici, bastida", opinions reflectides al volum II, pàg. 70, en l'entrada Albanya. Torna a insistir en el topònim a les entrades Binortell (vol. III pàg. 18) i Borriac (vol. III pàg. 91).

Emili Casanova ens fa unes assenyades observacions al pròleg d'aquest llibre. Pensa si Binyent/Albinyent pot ser un derivat del mot llatí Albiniana, passat, això si, per boca aràbiga. És una possibilitat ben fonamentada i si a més va reforçada per l'aparició dels nombrosos testimonis arqueològics d'origen romà, tant dels actualment datats com pels antics trobats en diferents èpoques. Respecte a això els doctors Martínez Morellà i Enric Llobregat, en l'any 1973, molt abans de construir-se l'Autopista del Mediterrani, que devastà aquell lloc, trobaren vestigis de tombes i el que podria ser el fonament d'una casa i ceràmica diversa i que jutjaren com a corresponent a la cultura dels romans.

La documentació que hem treballat demostra que en tot temps aquelles terres han estat prou poblades per a deixar vestigis de diverses cultures. Les denominades "cases de tros" no són més que edificacions bastides amb materials molt sòlids i dotades amb elements defensius. Complien, per tant, la doble missió de ser cases d'hàbitat i alhora refugi en contingències de perill. Eixes construccions han servit per a fer a la partida subdivisions que permeten als naturals d'allí una millor orientació a l'hora d'ubicar cadastralment les seues propietats. Són les següents:

Albinyent dels Ducs

Probablement és una errada, deu ser "Llucs".

Albinyent dels Llucs

Albinyent de Parrilla

Albinyent de Piera

Albinyent de Sardí (amb la Casa de les Lloses

Només apareixen en el vol. II de l'Onomasticon, Sardí (dit allí Serdí) i Parrilla (dit Casa de Parrilla). Els Llucs, Parrilla, Piera i Sardí són els antics arrendataris o propietaris de les finques.

Coordenades: generals III, 18-E. IV, 25-A

Coordenades: Albinyent dels Llucs: III, 19-F Coordenades: Albinyent de Parrilla: III, 18-F Coordenades: Albinyent de Piera: IV, 26-B Coordenades: Albinyent de Sardí: III, 18-F

el barranc de l'Albinyent

1598: «cum terra Bernardi Yvars et cum torrente in medio et cum torrente font de Albinyent» (APB. Capbreu del clergat parroquial. Declaració de Joan Giner).

Es tracta del barranc que travessa tota la partida.

el camí de l'Albinyent

1598: «cum itinere de Albinyent» (APB. Capbreu declaratori del clergat de Benissa. Declaració de Damiana Ivars).

La referència arxivística ens informa d'una finca situada a la partida de Benimallunt que fita amb dos camins, el que va de Calp a Xaló i un altre que va de Benimallunt a la partida d'Albinyent. Es tracta de l'actual camí que parteix de la carretera de Benissa a Pinos i mor pràcticament a Canelles per a passar després al terme d'Altea.

la torre de l'Albinyent

1598: «in partita de Albinyent, conforntatum cum itinere turris de Albinyent» (APB. Capbreu declaratori del clergat de la parròquia. Declaració de Pere Ivars).

No hi ha constància contemporània d'aquesta construcció, per la qual cosa sospitem que es tracta de la denominada casa del tros de Lleus, també Albinyent de Piera. En el document que citem per a la veu Lleus (ARV. Manaments i empars. Any 1631. Llibre 5, núm. 45, folis 47 i 48), queda constància de l'autorització atorgada per Joan Giner, de Benissa, anomenat allà senyor de Alleus, per a poder construir-se en aquella partida una casa torre.

Coordenades: (probables): IV, 26-B