Diferència entre revisions de la pàgina «Pesos i mesures»
(Crea article) |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
L'Ajuntament de Benissa adoptava en l'any 1869 el sistema mètric decimal com obligatori en qualsevol transacció mercantil o mesura a aplicar dins del seu terme municipal. Fins eixe moment tant la utilització dels particulars, com del comerç o de les informacions oficials que es donen en censos, seguien el patró antic constituït per les diverses mesures aplicades en l'antic Regne de València. L'Ajuntament disposava dels utensilis oficials que els arrendava anualment al denominat ''Fiel de pesos'' contractista que acudia a les subhastes de l'arbitri, i que una vegada aconseguida la contracta i fets els documents oficials en presència del notari, el síndic de l'Ajuntament li lliurava la col·lecció de pesos i mesures que havia d'utilitzar quan fóra requerit per tot aquell que intervenia en qualsevol transacció mercantil. Documentalment està provat que almenys en 1743 aquest arrendament ja forma part de les habituals rendes de l'Ajuntament. En aquest darrer cas, la corporació municipal, presidida per l'alcalde ordinari Joan Baptista Feliu, acordava prendre en consideració la postura de Vicent Serra, llaurador de Benissa, en pujar a cent deu lliures la subhasta d'eixe any En temps més antics era el mostassaf l'oficial entés d'aquesta jurisdicció, ocupació que ens consta era un càrrec important dins del consell municipal. L'ajuntament adaptava periòdicament els seus instruments de pesar i mesurar segons els acords establits en la comarca en ordre a unificar criteris mercantils, quan, per exemple, equiparava en 1869 la barcella a la que s'emprava en la capital del districte comarcal. Malgrat haver-se declarat com a oficial el sistema mètric decimal en la sessió municipal de l'Ajuntament de 18 de desembre de 1878, els vells camperols i comerciants continuava emprant l'antic costum de mesurar i pesar a la forma tradicional. Ben entrats el segle XX les mesures més corrents emprades a Benissa eren les següents: | L'Ajuntament de Benissa adoptava en l'any 1869 el sistema mètric decimal com obligatori en qualsevol transacció mercantil o mesura a aplicar dins del seu terme municipal. Fins eixe moment tant la utilització dels particulars, com del comerç o de les informacions oficials que es donen en censos, seguien el patró antic constituït per les diverses mesures aplicades en l'antic Regne de València. L'Ajuntament disposava dels utensilis oficials que els arrendava anualment al denominat ''Fiel de pesos'' contractista que acudia a les subhastes de l'arbitri, i que una vegada aconseguida la contracta i fets els documents oficials en presència del notari, el síndic de l'Ajuntament li lliurava la col·lecció de pesos i mesures que havia d'utilitzar quan fóra requerit per tot aquell que intervenia en qualsevol transacció mercantil. Documentalment està provat que almenys en 1743 aquest arrendament ja forma part de les habituals rendes de l'Ajuntament. En aquest darrer cas, la corporació municipal, presidida per l'alcalde ordinari Joan Baptista Feliu, acordava prendre en consideració la postura de Vicent Serra, llaurador de Benissa, en pujar a cent deu lliures la subhasta d'eixe any En temps més antics era el mostassaf l'oficial entés d'aquesta jurisdicció, ocupació que ens consta era un càrrec important dins del consell municipal. L'ajuntament adaptava periòdicament els seus instruments de pesar i mesurar segons els acords establits en la comarca en ordre a unificar criteris mercantils, quan, per exemple, equiparava en 1869 la barcella a la que s'emprava en la capital del districte comarcal. Malgrat haver-se declarat com a oficial el sistema mètric decimal en la sessió municipal de l'Ajuntament de 18 de desembre de 1878, els vells camperols i comerciants continuava emprant l'antic costum de mesurar i pesar a la forma tradicional. Ben entrats el segle XX les mesures més corrents emprades a Benissa eren les següents: | ||
| − | ===Mesures | + | ===Mesures de distància=== |
Dit: 1, 9 cm | Dit: 1, 9 cm | ||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
Eixem: 15 cm (distància entre el dit polze i l'índex, amb la mà estesa) | Eixem: 15 cm (distància entre el dit polze i l'índex, amb la mà estesa) | ||
| − | + | Pam: 20 cm (distància entre el dit polze i el menut, amb la mà estesa) | |
| − | + | Peu: 30 cm (un pam i 1/3) | |
| − | + | Pas: 1, 51 m (5 peus) | |
| − | + | Vara: 906/912 cm (4 pams) | |
| − | + | Braça: 1, 67 cm (distància que va d'un extrem a altre de la mà, amb els braços estesos; també es diu braça valenciana, que són 9 pams, és a dir: 2, 035 m) | |
| − | + | ===Pesos i capacitats=== | |
Cabàs: equivalent a 24/25 quilos (2 arroves). | Cabàs: equivalent a 24/25 quilos (2 arroves). | ||
| Línia 32: | Línia 32: | ||
Arrova: 12 quilos aproximadament i formada per 4 quarterons | Arrova: 12 quilos aproximadament i formada per 4 quarterons | ||
| − | + | Cànter: 11, 55 litres | |
Fora d'aquestes mesures n'existien altres, molt més menudes, i que eren emprades pels professionals de la farmàcia i que no estaven subjectes a les contractes dels ajuntaments. Alguna d'aquestes mesures és coneguda per documents antics, com la dracma i l'unça («dragmas tres salis prune, sicarum unam uncias». Notari Joan Pérez Clemente. 1742). Més modernament el comerç feia servir la lliura (400 grams), la mitja lliura i la quarta i per a pesos més grans la càrrega (llenya). Per a mesurar els camps se n'utilitzaven altres (vegeu l'article [[preador]]) | Fora d'aquestes mesures n'existien altres, molt més menudes, i que eren emprades pels professionals de la farmàcia i que no estaven subjectes a les contractes dels ajuntaments. Alguna d'aquestes mesures és coneguda per documents antics, com la dracma i l'unça («dragmas tres salis prune, sicarum unam uncias». Notari Joan Pérez Clemente. 1742). Més modernament el comerç feia servir la lliura (400 grams), la mitja lliura i la quarta i per a pesos més grans la càrrega (llenya). Per a mesurar els camps se n'utilitzaven altres (vegeu l'article [[preador]]) | ||
Revisió de 11:41, 11 juny 2018
L'Ajuntament de Benissa adoptava en l'any 1869 el sistema mètric decimal com obligatori en qualsevol transacció mercantil o mesura a aplicar dins del seu terme municipal. Fins eixe moment tant la utilització dels particulars, com del comerç o de les informacions oficials que es donen en censos, seguien el patró antic constituït per les diverses mesures aplicades en l'antic Regne de València. L'Ajuntament disposava dels utensilis oficials que els arrendava anualment al denominat Fiel de pesos contractista que acudia a les subhastes de l'arbitri, i que una vegada aconseguida la contracta i fets els documents oficials en presència del notari, el síndic de l'Ajuntament li lliurava la col·lecció de pesos i mesures que havia d'utilitzar quan fóra requerit per tot aquell que intervenia en qualsevol transacció mercantil. Documentalment està provat que almenys en 1743 aquest arrendament ja forma part de les habituals rendes de l'Ajuntament. En aquest darrer cas, la corporació municipal, presidida per l'alcalde ordinari Joan Baptista Feliu, acordava prendre en consideració la postura de Vicent Serra, llaurador de Benissa, en pujar a cent deu lliures la subhasta d'eixe any En temps més antics era el mostassaf l'oficial entés d'aquesta jurisdicció, ocupació que ens consta era un càrrec important dins del consell municipal. L'ajuntament adaptava periòdicament els seus instruments de pesar i mesurar segons els acords establits en la comarca en ordre a unificar criteris mercantils, quan, per exemple, equiparava en 1869 la barcella a la que s'emprava en la capital del districte comarcal. Malgrat haver-se declarat com a oficial el sistema mètric decimal en la sessió municipal de l'Ajuntament de 18 de desembre de 1878, els vells camperols i comerciants continuava emprant l'antic costum de mesurar i pesar a la forma tradicional. Ben entrats el segle XX les mesures més corrents emprades a Benissa eren les següents:
Mesures de distància
Dit: 1, 9 cm
Eixem: 15 cm (distància entre el dit polze i l'índex, amb la mà estesa)
Pam: 20 cm (distància entre el dit polze i el menut, amb la mà estesa)
Peu: 30 cm (un pam i 1/3)
Pas: 1, 51 m (5 peus)
Vara: 906/912 cm (4 pams)
Braça: 1, 67 cm (distància que va d'un extrem a altre de la mà, amb els braços estesos; també es diu braça valenciana, que són 9 pams, és a dir: 2, 035 m)
Pesos i capacitats
Cabàs: equivalent a 24/25 quilos (2 arroves).
Càrrega: 24 cabassos
Almud: 4 litres aproximadament (format per 4 quarteronets i 1 quarteronet són 8 mesuretes)
Barcella: format per 4 almuds.
Cafís: 24 barcelles.
Arrova: 12 quilos aproximadament i formada per 4 quarterons
Cànter: 11, 55 litres
Fora d'aquestes mesures n'existien altres, molt més menudes, i que eren emprades pels professionals de la farmàcia i que no estaven subjectes a les contractes dels ajuntaments. Alguna d'aquestes mesures és coneguda per documents antics, com la dracma i l'unça («dragmas tres salis prune, sicarum unam uncias». Notari Joan Pérez Clemente. 1742). Més modernament el comerç feia servir la lliura (400 grams), la mitja lliura i la quarta i per a pesos més grans la càrrega (llenya). Per a mesurar els camps se n'utilitzaven altres (vegeu l'article preador)
