Telecomunicacions

S'entén com els mitjans de comunicació a distància del so (telèfon) i de senyals codificats (telègraf) utilitzant impulsos elèctrics propagats mitjançant un traçat de fils que fan de transmissors.

Telègraf

Fou inventat pel nord-americà B. Morse en l'any 1837 aprofitant altres experiències científiques degudes a Coke i Wheatsone. Les primeres línies telegràfiques instal·lades a l'Estat Espanyol són aquelles que van en paral·lel al traçat del ferrocarril, i corresponent al ferrocarril València-Grau, construït en l'any 1852, els inicis del servei al País Valencià, alhora que es creava en l'any 1855 el Cos de Telègrafs. Alacant no estigué unida per telègraf amb la resta d'Espanya fins a l'any 1858. En l'any 1902 l'Ajuntament de Benissa adoptava acord de facilitar local per a instal·lar el servei i hostatge del funcionari. La línia de Benissa era de les conegudes per intermèdia, amb el fil número 241 enllaçat amb Xàbia i Altea. Durant molts anys les dependències estaven ubicades al carrer del pare Melchor, passant a centralitzar-se amb Correus en la dècada dels anys seixanta.

Telèfon

Fou inventat pel nord-americà A. Graham Bell i patentat en l'any 1876. Les primeres línies telefòniques començaren a instal·lar-se a València en l'any 1878 i a Alacant en l'any 1888. A Benissa no aplegaria el telèfon fins a l'any 1916 sent l'Ajuntament el primer a adherir-se al servei. En principi eren els mateixos funcionaris de telègrafs els encarregats del manteniment fins que en l'any 1924 es creava la Companyia Telefònica Nacional d'Espanya que millorà i amplià les xarxes de comunicació, atorgant concessions locals. A Benissa en l'any 1932 havien 33 abonats amb el corresponent aparell que estava comunicat amb la central ubicada al carrer Pare Melchor en concessió explotada pel comerciant Pasqual Arlandis Buigues. Passà després a un local de l'avinguda del País Valencià regit per Maria Cuello, viuda de Josep Cervera, i finalment al carrer Alacant per diversos empresaris forasters. La Companyia Telefònica encara mantenia en la dècada dels anys seixanta del segle XX dificultats per oferir unes prestacions de qualitat fora de les grans ciutats. A darrers d'eixa dècada es milloraven les comunicacions amb el cable coaxial soterrat i que travessava el terme de Benissa seguint en paral·lel a la carretera nacional, però, així i tot, els usuaris benissers estaven condicionats per un servei, que encara en l'any 1975 era semiautomàtic precisant l'ús de la central local. A partir de l'any 1980 la connexió ja fou totalment automàtica.