Diferència entre revisions de la pàgina «Teulera»

De Biblioteca Joan Josep Cardona
Salta a: navegació, cerca
(Crea article)
 
 
Línia 1: Línia 1:
 
{{DISPLAYTITLE:teulera}}
 
{{DISPLAYTITLE:teulera}}
Indústria dedicada a l'elaboració de teules per a les cobertes de les cases. La matrícula industrial de Benissa especifica que en l'any 1859 hi ha un establiment dedicat a produir aquest tipus de material, encara que en realitat estigueren en funcionament tres obradors (Lleus, Benimallunt i el Pla de Canor). Un establiment d'aquest tipus precisava tindre prop d'ell una mina d'argila i un corrent o depòsit d'aigua suficients per a mantenir plenament l'activitat en condicions de rendibilitat. L'esgotament d'aquestes matèries obligaren al tancament de les indústries les quals ja no estan en explotació en el segle XX. Les dues teuleres que han aplegat a la posteritat tenien en comú un clot de grans proporcions que tant podia servir per magatzem d'aigua com extracció del fang d'argila. Creiem que les dues explotacions de Benissa serien d'aquest sistema per tal com als voltants no es troben mines d'aquest tipus de terra. La teula es construïa utilitzant una taula sobre la qual es posava el fang sobre un motle fent passar després una graella per igualar. S'assecaven alguns dies al sol per passar definitivament al forn. Era un treball que calia fer-se amb molt de sol i bon temps sent l'estiu el moment idoni per a elaborar-les. La comercialització era sempre per encàrrec quedant les sobres emmagatzemades per a satisfer esporàdiques comandes.
+
Indústria dedicada a l'elaboració de teules per a les cobertes de les cases. La matrícula industrial de Benissa especifica que en l'any 1859 hi ha un establiment dedicat a produir aquest tipus de material, encara que en realitat estigueren en funcionament tres obradors (Lleus, Benimallunt i el Pla de Canor). Un establiment d'aquest tipus precisava tindre prop d'ell una mina d'argila i un corrent o depòsit d'aigua suficients per a mantenir plenament l'activitat en condicions de rendibilitat. L'esgotament d'aquestes matèries obligaren al tancament de les indústries les quals ja no estan en explotació en el segle XX. Les dues teuleres que han aplegat a la posteritat tenien en comú un clot de grans proporcions que tant podia servir per magatzem d'aigua com extracció del fang d'argila. Creiem que les dues explotacions de Benissa serien d'aquest sistema per tal com als voltants no es troben mines d'aquest tipus de terra. La teula es construïa utilitzant una taula sobre la qual es posava el fang sobre un motle fent passar després una graella per igualar. S'assecaven alguns dies al sol per passar definitivament al forn. Era un treball que calia fer-se amb molt de sol i bon temps sent l'estiu el moment idoni per a elaborar-les. La comercialització era sempre per encàrrec quedant les sobres emmagatzemades per a satisfer esporàdiques comandes.
  
 
{{Bibliografia|«La Teulera». Teresa Ballester-Antonia Server. Quaderns d'Etnografia. El Fang. 1988 }}
 
{{Bibliografia|«La Teulera». Teresa Ballester-Antonia Server. Quaderns d'Etnografia. El Fang. 1988 }}

Revisió de 11:48, 11 juny 2018

Indústria dedicada a l'elaboració de teules per a les cobertes de les cases. La matrícula industrial de Benissa especifica que en l'any 1859 hi ha un establiment dedicat a produir aquest tipus de material, encara que en realitat estigueren en funcionament tres obradors (Lleus, Benimallunt i el Pla de Canor). Un establiment d'aquest tipus precisava tindre prop d'ell una mina d'argila i un corrent o depòsit d'aigua suficients per a mantenir plenament l'activitat en condicions de rendibilitat. L'esgotament d'aquestes matèries obligaren al tancament de les indústries les quals ja no estan en explotació en el segle XX. Les dues teuleres que han aplegat a la posteritat tenien en comú un clot de grans proporcions que tant podia servir per magatzem d'aigua com extracció del fang d'argila. Creiem que les dues explotacions de Benissa serien d'aquest sistema per tal com als voltants no es troben mines d'aquest tipus de terra. La teula es construïa utilitzant una taula sobre la qual es posava el fang sobre un motle fent passar després una graella per igualar. S'assecaven alguns dies al sol per passar definitivament al forn. Era un treball que calia fer-se amb molt de sol i bon temps sent l'estiu el moment idoni per a elaborar-les. La comercialització era sempre per encàrrec quedant les sobres emmagatzemades per a satisfer esporàdiques comandes.

Bibliografia: «La Teulera». Teresa Ballester-Antonia Server. Quaderns d'Etnografia. El Fang. 1988