Diferència entre revisions de la pàgina «El Collao»
({{COORDENADES|III, 19-B}}) |
|||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
Origina un accident orogràfic que no arriba a tossal i forma un apèndix de les primeres costeres de la Solana, a la vora mateixa de la carretera de Xaló, que separa la partida en dues parts. Al capdamunt hi ha construïts uns molins de vent (molins del Collao) fets a mitjan segle XIX, prou deteriorats, així com l'actual depòsit general de les aigües potables de Benissa. L'accident delimita els termes de Benissa i Xaló i una part de Senija. Coromines el tracta etimològicament en el vol. II, 826 del seu ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana ''i no deixa dubtes del seu origen mossàrab després de situar-lo en diverses geografies de la nostra àrea lingüística. | Origina un accident orogràfic que no arriba a tossal i forma un apèndix de les primeres costeres de la Solana, a la vora mateixa de la carretera de Xaló, que separa la partida en dues parts. Al capdamunt hi ha construïts uns molins de vent (molins del Collao) fets a mitjan segle XIX, prou deteriorats, així com l'actual depòsit general de les aigües potables de Benissa. L'accident delimita els termes de Benissa i Xaló i una part de Senija. Coromines el tracta etimològicament en el vol. II, 826 del seu ''Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana ''i no deixa dubtes del seu origen mossàrab després de situar-lo en diverses geografies de la nostra àrea lingüística. | ||
| − | {{COORDENADES|III, | + | {{COORDENADES|III, 19-B}} |
====els depòsits del Collao==== | ====els depòsits del Collao==== | ||
Revisió de 23:01, 24 abr 2019
la partida del Collao
1742: «hallándose Jayme Fuertes dicho del Besó en sus tierras [...] que las tienen en este término partida del Collao» (Les baronies de Calp, Benissa, Teulada i Altea, Jaume Pastor Fluixà, pàg. 159).
1898: «posesión titulada Collado propiedad de Luis Bañuls Cabrera» (Amillarament de Benissa).
Origina un accident orogràfic que no arriba a tossal i forma un apèndix de les primeres costeres de la Solana, a la vora mateixa de la carretera de Xaló, que separa la partida en dues parts. Al capdamunt hi ha construïts uns molins de vent (molins del Collao) fets a mitjan segle XIX, prou deteriorats, així com l'actual depòsit general de les aigües potables de Benissa. L'accident delimita els termes de Benissa i Xaló i una part de Senija. Coromines el tracta etimològicament en el vol. II, 826 del seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana i no deixa dubtes del seu origen mossàrab després de situar-lo en diverses geografies de la nostra àrea lingüística.
Coordenades: III, 19-B
els depòsits del Collao
Construccions destinades a emmagatzemar les aigües del consum urbà de Benissa que provenen dels pous de Benigembla i Beniarbeig. Els primers es construïren el 1964.
Coordenades: III, 19-B
els molins del Collao
2002: Oral.
Formació en línia de quatre molins de vent en desigual estat de conservació, construïts en els límits de les fites dels termes de Benissa i Xaló, dels quals no es té cap constància documental. La seua construcció data de l'any 1846, segons la inscripció que consta dalt de la porta del que es troba en més bon estat, però no descartem algunes construccions anteriors al voltant de 1779, moment en què alguns veïns de Benissa (Joan Andrés i Feliu) protesten judicialment contra les autoritats locals per la pretensió d'edificar molins de vent als seus terrenys. Consta que existeix en 1783 un molí de vent al servei del poble, molt probablement al pla dels Molins.
Coordenades: III, 19-B
