Diferència entre revisions de la pàgina «Joan Josep Cardona Ivars»

De Biblioteca Joan Josep Cardona
Salta a: navegació, cerca
(Crea article)
 
 
Línia 1: Línia 1:
 
{{DISPLAYTITLE:Joan Josep Cardona Ivars}}
 
{{DISPLAYTITLE:Joan Josep Cardona Ivars}}
(Benissa 1944). Cronista oficial. Va realitzar la seua formació a l'Acadèmia Sant Antoni de Benissa on completà els estudis de batxillerat. En l'any 1971 fou nomenat Cronista oficial de la vila de Benissa, ocupant càrrecs en la junta de govern de València. Funda en l'any 1972 el Centre Comarcal de Cronistes Oficials de la Marina promovent amb diversos estudiosos de la comarca, jornades de convivència i presentació de ponències sent fruit d'aquelles iniciatives l'edició en 1976 del primer recull de topònims comarcals. Com a regidor de cultura crea en 1974 la Biblioteca Pública Municipal i en 1977 la refundació de la Societat Lírica i Musical de Benissa, de la que fou primer president i propulsor de la seua escola de música, i en 1978 vicepresident de la Federació Regional. Creà i donà a la parròquia de Benissa un fons bibliogràfic antic editant posteriorment el seu índex i estudi preliminar en l'any 2010. En l'any 2010 l'Ajuntament de Benissa retolà amb el seu nom l'Arxiu Històric Municipal. Va pertànyer a l'Instituto de Estudios Alicantinos i fou membre fundador de l'Institut d'Estudis de la Marina Alta. Funda i dirigeix les revistes locals ''Venilla'', ''Benissa Cultural'' i ''Bèrnia'' i ostenta les corresponsalies dels diaris ''Levante'' i ''Informació'' i els semanaris ''Gorg'', ''La Marina'' i ''La Veu de la Marina''. Col·labora en la redacció de la ''Gran Enciclopedia de la Region Valenciana'' aportant diverses entrades i en el ''Corpus Toponímic Valencià''. Les seues publicacions són sempre sobre temes relacionats amb la història de Benissa i a l'efecte té publicats, entre altres, els següents títols: ''La epidemia de gripe de 1918 en Benissa i comarca'' (1973), ''Benissa, callejero y guia de la villa'' (1975), ''Dos siglos de vida municipal'' (1979) ''Historia del futbol en Benissa'' (1980), ''La tragineria a la Marina Alta'' (1990), ''Els cognoms i malnoms de Benissa'' (1998), ''Història de la parròquia de Benissa'' (2002), ''Els totals de la població de Benissa'' (2004), ''Inventari dels arxius parroquials de la Marina Alta'' (2004), amb R. Bertomeu i X. Serra, ''Pinos, una societat humana a la serra de Bèrnia'' (2005), ''Del bressol al fossar'' (2006), ''Els noms de lloc de Benissa'' (2006) amb M. J. Cardona, ''Diccionari benisser'' (2008), ''Orgues i organistes de Benissa'' (2009), ''Canvi i transformació de la propietat de la terra a Benissa'' (2010). En creació literària és autor de ''Tendral i marcit'' (2013), ''Taula del Corpus'' (2013), ''El tant per cent'' (2014) i ''En gris marengo'' (2017) Està en possessió del premi d'assaig dels [[Premis 25 d'Abril Vila de Benissa]] (1982 i 2008) i el provincial de contes de 1967 de la fundació ''Educacion y Descanso''. Des de 1987 edita i dirigeix el ''Calendari dels Brillants'', almanac literari, i des de 2001 ''El Brillantet''  
+
(Benissa 1944). Cronista oficial. Va realitzar la seua formació a l'Acadèmia Sant Antoni de Benissa on completà els estudis de batxillerat. En l'any 1971 fou nomenat Cronista oficial de la vila de Benissa, ocupant càrrecs en la junta de govern de València. Funda en l'any 1972 el Centre Comarcal de Cronistes Oficials de la Marina promovent amb diversos estudiosos de la comarca, jornades de convivència i presentació de ponències sent fruit d'aquelles iniciatives l'edició en 1976 del primer recull de topònims comarcals. Com a regidor de cultura crea en 1974 la Biblioteca Pública Municipal i en 1977 la refundació de la Societat Lírica i Musical de Benissa, de la que fou primer president i propulsor de la seua escola de música, i en 1978 vicepresident de la Federació Regional. Creà i donà a la parròquia de Benissa un fons bibliogràfic antic editant posteriorment el seu índex i estudi preliminar en l'any 2010. Va pertànyer a l'Instituto de Estudios Alicantinos i fou membre fundador de l'Institut d'Estudis de la Marina Alta. Funda i dirigeix les revistes locals ''Venilla'', ''Benissa Cultural'' i ''Bèrnia'' i ostenta les corresponsalies dels diaris ''Levante'' i ''Informació'' i els semanaris ''Gorg'', ''La Marina'' i ''La Veu de la Marina''. Col·labora en la redacció de la ''Gran Enciclopedia de la Region Valenciana'' aportant diverses entrades i en el ''Corpus Toponímic Valencià''. Les seues publicacions són sempre sobre temes relacionats amb la història de Benissa i a l'efecte té publicats, entre altres, els següents títols: ''La epidemia de gripe de 1918 en Benissa i comarca'' (1973), ''Benissa, callejero y guia de la villa'' (1975), ''Dos siglos de vida municipal'' (1979) ''Historia del futbol en Benissa'' (1980), ''La tragineria a la Marina Alta'' (1990), ''Els cognoms i malnoms de Benissa'' (1998), ''Història de la parròquia de Benissa'' (2002), ''Els totals de la població de Benissa'' (2004), ''Inventari dels arxius parroquials de la Marina Alta'' (2004), amb R. Bertomeu i X. Serra, ''Pinos, una societat humana a la serra de Bèrnia'' (2005), ''Del bressol al fossar'' (2006), ''Els noms de lloc de Benissa'' (2006) amb M. J. Cardona, ''Diccionari benisser'' (2008), ''Orgues i organistes de Benissa'' (2009), ''Canvi i transformació de la propietat de la terra a Benissa'' (2010). En creació literària és autor de ''Tendral i marcit'' (2013), ''Taula del Corpus'' (2013), ''El tant per cent'' (2014) i ''En gris marengo'' (2017) Està en possessió del premi d'assaig dels [[Premis 25 d'Abril Vila de Benissa]] (1982 i 2008) i el provincial de contes de 1967 de la fundació ''Educacion y Descanso''. Des de 1987 edita i dirigeix el ''Calendari dels Brillants'', almanac literari, i des de 2001 ''El Brillantet''  
  
 
{{Bibliografia|''Antología de escritores benisseros''. B. Capó i J. J. Cardona 1985. ''Gran Enciclopèdia Catalana''. (vol. 28).}}
 
{{Bibliografia|''Antología de escritores benisseros''. B. Capó i J. J. Cardona 1985. ''Gran Enciclopèdia Catalana''. (vol. 28).}}

Revisió de 20:58, 10 juny 2018

(Benissa 1944). Cronista oficial. Va realitzar la seua formació a l'Acadèmia Sant Antoni de Benissa on completà els estudis de batxillerat. En l'any 1971 fou nomenat Cronista oficial de la vila de Benissa, ocupant càrrecs en la junta de govern de València. Funda en l'any 1972 el Centre Comarcal de Cronistes Oficials de la Marina promovent amb diversos estudiosos de la comarca, jornades de convivència i presentació de ponències sent fruit d'aquelles iniciatives l'edició en 1976 del primer recull de topònims comarcals. Com a regidor de cultura crea en 1974 la Biblioteca Pública Municipal i en 1977 la refundació de la Societat Lírica i Musical de Benissa, de la que fou primer president i propulsor de la seua escola de música, i en 1978 vicepresident de la Federació Regional. Creà i donà a la parròquia de Benissa un fons bibliogràfic antic editant posteriorment el seu índex i estudi preliminar en l'any 2010. Va pertànyer a l'Instituto de Estudios Alicantinos i fou membre fundador de l'Institut d'Estudis de la Marina Alta. Funda i dirigeix les revistes locals Venilla, Benissa Cultural i Bèrnia i ostenta les corresponsalies dels diaris Levante i Informació i els semanaris Gorg, La Marina i La Veu de la Marina. Col·labora en la redacció de la Gran Enciclopedia de la Region Valenciana aportant diverses entrades i en el Corpus Toponímic Valencià. Les seues publicacions són sempre sobre temes relacionats amb la història de Benissa i a l'efecte té publicats, entre altres, els següents títols: La epidemia de gripe de 1918 en Benissa i comarca (1973), Benissa, callejero y guia de la villa (1975), Dos siglos de vida municipal (1979) Historia del futbol en Benissa (1980), La tragineria a la Marina Alta (1990), Els cognoms i malnoms de Benissa (1998), Història de la parròquia de Benissa (2002), Els totals de la població de Benissa (2004), Inventari dels arxius parroquials de la Marina Alta (2004), amb R. Bertomeu i X. Serra, Pinos, una societat humana a la serra de Bèrnia (2005), Del bressol al fossar (2006), Els noms de lloc de Benissa (2006) amb M. J. Cardona, Diccionari benisser (2008), Orgues i organistes de Benissa (2009), Canvi i transformació de la propietat de la terra a Benissa (2010). En creació literària és autor de Tendral i marcit (2013), Taula del Corpus (2013), El tant per cent (2014) i En gris marengo (2017) Està en possessió del premi d'assaig dels Premis 25 d'Abril Vila de Benissa (1982 i 2008) i el provincial de contes de 1967 de la fundació Educacion y Descanso. Des de 1987 edita i dirigeix el Calendari dels Brillants, almanac literari, i des de 2001 El Brillantet

Bibliografia: Antología de escritores benisseros. B. Capó i J. J. Cardona 1985. Gran Enciclopèdia Catalana. (vol. 28).