Milícies urbanes

Agrupació militar antiga, que sense fer un servei d'armes continuat, era convocada per l'autoritat competent en casos d'extrema necessitat. En realitat era un cos cívic-militar auxiliar de les forces regulars. Mal instruït i amb poc armament actuà segons les necessitats, com podia ser la defensa del territori propi en espera del reforç de l'exèrcit professional. En eixa circumstància es trobava Benissa en els temps on era assetjada pels pirates barbarescs, temps corresponent al segle XVI, i on l'historiador Querol i Roso determina que Benissa havia de contribuir a la defensa comuna amb cent homes, quantitat que ens sembla excessiva en atenció a l'escassa població de l'època. Escolano, per la seua banda, argumenta que tropes benisseres es distingiren com auxiliars del Terç de Nàpols, en els episodis de l'expulsió dels moriscs del Cavall Verd. Documentació d'arxiu informa que durant el segle XVIII els Ivars del Pobil i Guillem Cabrera ocupen càrrecs de comandament en les diverses formacions sorgides en eixe període, moment que determina el fi de les antigues Milícies Valencianes. Amb el nom de Milícies Nacionals, tornen a crear-se en les Corts de Cadis de 1812, un cos de semblants característiques. El decret de formació especifica que l'àmbit d'actuació del cos serà el de la mateixa demarcació territorial tenint prohibit ultrapassar els seus límits, cosa, que en cas de ser necessari requeriria una autorització real. El reglament o ordenances de la Milícia es va redactar en l'any 1822 reformant-se en decret de l'any 1873. En l'any 1834, amb motiu de les guerres carlistes, es rebé a l'ajuntament de Benissa l'ordre de convocar a les milícies. L'ajuntament comunica que la milícia no té ni armament ni municions. Pocs anys després, en 1836 ja estava en situació operativa. L'alcalde Josep Feliu informa el governador militar de Dénia que el 14 d'abril havia convocat a l'ajuntament als notables de la vila proporcionant prop de cent homes que feren una exploració pel terme a la recerca de possibles faccions carlistes. En eixe moment la milícia de Benissa tenia per capità a Josep Abargues, per tinent a Francesc Feliu i com a sotstinent a Josep Bordes i Joaquim Feliu. La força estava completa amb un sergent primer i quatre de segons, vuit caporals primers i vuit segons fent un total de cent vint homes. Sense saber si estava o no organitzada la milícia l'ajuntament rebia ordres en l'any 1862 per a convocar-la i que s'unira al batalló d'Alcoi. No es torna a veure la seua actuació fins a l'any 1873 quan els moviments separatistes del cantó de Cartagena i el desembarcament d'unes fragates a Calp obliguen a l'alcalde de Benissa, Joaquim Abargues Domènec, cap de la vuitena companyia del 22 batalló, a convocar la milícia per al segon dia de Nadal, acte al qual no acudiren més que els oficials. Davant el control de la situació per part de l'exèrcit la milícia ja no es va tornar a convocar. Finalitzada la guerra carlista en 1876 desaparegueren aquestes formacions. Durant la guerra civil de 1936, i amb el nom de milícies, actuaren grups armats, exceptuats per diverses raons d'incorporar-se al front, amb missions de vigilància urbana.

Bibliografia: Las Milicias Valencianas desde el siglo XIII al XV. Luis Querol Roso. 1935. Calpe, tierra y almas/3. Luis Luri. 2003