Diferència entre revisions de la pàgina «Benimarraig»
(Es crea la pàgina amb «{{DISPLAYTITLE:Benimarraig}}> thumb|{{Fitxer:Nomsllocbenissa_benimarraig.jpg}} ====la partida de Benimarraig==== {{Peti...».) |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{DISPLAYTITLE:Benimarraig}} | + | {{DISPLAYTITLE:Benimarraig}} |
[[Fitxer:Nomsllocbenissa_benimarraig.jpg|thumb|{{Fitxer:Nomsllocbenissa_benimarraig.jpg}}]] | [[Fitxer:Nomsllocbenissa_benimarraig.jpg|thumb|{{Fitxer:Nomsllocbenissa_benimarraig.jpg}}]] | ||
====la partida de Benimarraig==== | ====la partida de Benimarraig==== |
Revisió del 12:01, 31 maig 2018
la partida de Benimarraig
1249: «Benedictus de Savassona et XXIII sociis custodientibus castrum de Calp [...] in alqueria que dicitur Benimarraix» (Llibre del Repartiment, sig. 2877. 18 agost).
1561: «item per lo lloc de Benimaraig» (ARV. Processos de Madrid. Lletra L, núm. 86).
1766: «les supra dites 160 lliures remesades [...] les 60 lliures a Carta de Gracia de Benimarraig de Juan Bertomeu de Jaume» (APB. Llibre de Ius Sepeliendi).
L'Onomasticon de Coromines en l'entrada "Almadraig" del vol. II, 149, el tracta amb profunditat. En definitiva, és una completa informació de la seua etimologia que té un clar origen d'arrel àrab. Totes les aportacions que afegeix en el seu article acaben amb la conclusió que es tracta de mots que descriuen "treballs en pedra en graons", és a dir, marges. Bona part dels tossals del terme de Benissa han estat treballats per a ús agrícola en diferents èpoques i afermats amb atrevides margenades de pedra. Els Bäni'l-madrag que diu Coromines són, afirma ell, "els homes que treballen la pedra".
Coordenades: II, 7-B
l'escola de Benimarraig
1941: «material que se recibe para la escuela de Benimarraig» (AHMB. Acta de constitució del curs escolar).
Tot i que es coneix oralment que l'assistència educativa dels escolars d'aquella partida ja es donava abans de 1936 a locals de precari, segurament llogats per l'ajuntament, la primera informació que ens costa sobre les escoles és documentada en 1949 en l'escrit dirigit pel rector Francisco Martínez Ciudad a l'arquebisbat. El local, actualment destinat a local social per als veïns d'aquella partida, sembla que fou costejat per ells amb prestacions personals. Les dependències foren edificades en peça de terra desmembrada del tros del Pinar. El rector Martínez afirma que havia estat comprada per la mateixa parròquia.
Coordenades: II, 7-B
l'ermita de Benimarraig
Ens referim a la darrera cita i a l'escrit que mencionem on s'inclou l'ermitatge dedicat a Santa Teresita, construït al costat de l'edifici de l'escola del qual és contemporani. Els veïns de Benissa coneixen aquesta capella com a ermita de Benimarraig i ometen indicar el nom correcte d'ermita de Santa Teresita.
Coordenades: II, 7-B