Diferència entre revisions de la pàgina «Organización Juvenil Española»
m (Jortola ha mogut Organización Juvenil Española (OJE) a Organización Juvenil Española) |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{DISPLAYTITLE:Organización Juvenil Española | + | {{DISPLAYTITLE:Organización Juvenil Española}} |
Agrupació de joves espanyols creada en l'any 1960 i definida com a «gran movimiento de juventudes, basado en ideales, estilos y principios doctrinales que inspiran nuestra convivencia». Es convertí en una evolució de l'antic Front de Joventuts al que substituïa. La delegació local de Benissa va ocupar els vells locals que allotjaren al seu predecessor, i que estaven ubicats a la part alta del vell casino del tio Paco Puig. Les reformes que el propietari del local va portar a terme, per eixamplar i modernitzar el cine annex, féu necessari el trasllat de les dependències de l'associació a les cambres de l'Ajuntament, al carrer del Bot. En teoria es pretenia facilitar al jovent una formació cultural i esportiva que la realitat féu pràcticament inviable davant l'escassetat de mitjans econòmics i infraestructures en què s'hagué de bellugar. Desaparegut en eixe període el camp de futbol de l'Hort de Bordes, i mentre no es va llogar el camp de l'era del Codum, els afiliats no tenien lloc on practicar l'esport. Mentre les lentes obres d'adequació d'aquell espai es portaven a terme es realitzaven proves que no el precisaven com ara les competicions de llaurar, cavar i pràctiques camperoles organitzades per la branca estatal denominada Juventudes Rurales. Mancada la delegació local de suficients subvencions de l'Ajuntament, organisme local del qual depenia, la realització d'una política de formació esportiva als joves sempre fou molt precària i vinculada a esports on no era molt necessària la utilització de material d'equipament, raons per les quals tan sols es podia participar en les matèries atlètiques de carreres i salts amb els altres afiliats de la comarca acudint després els guanyadors a les finals d'Alacant. Les mínimes prestacions del camp de l'era del Codum (denominat després La Costa) foren utilitzades per practicar esports com l'handbol i el voleibol sent impossible realitzar encontres de futbol per les reduïdes mesures del camp. En 1969 s'introduí la pràctica del bàsquet fent ús de patis escolars, places o el cine d'estiu. La possibilitat del torn rotatori entre delegacions locals permeté que alguns joves acudiren a cursos d'alta muntanya realitzats a campaments de Sòria. L'activitat cultural, mancada també de subvencions, es reduí a saló de lectura de les publicacions editades pel Ministeri d'Educació i a esporàdiques sessions de cine llogant el cine comercial de Benissa. La delegació local edità també una revista ciclostilada (''Venilla'') i efectuà sessions de «teatre de taula», modalitat on es posaven en pràctica els cursos de formació portats a terme en encontres a la central d'Alacant. Al contrari de l'adoctrinament falangista propi del Front de Joventuts, la O.J.E. no observava aquell dogmatisme per tal com, igual que els altres organismes estatals, ja començava a notar el desglaç polític del règim franquista, situació que suscità orientacions més vinculades al progrés esportiu del jovent i una lleugera obertura a més amples horitzons culturals. L'organització va comptar com a delegats locals a Felipe Cardona, Clemente Arjona i Miguel Crespo, desapareixent amb aquest darrer l'activitat al voltant de 1972. | Agrupació de joves espanyols creada en l'any 1960 i definida com a «gran movimiento de juventudes, basado en ideales, estilos y principios doctrinales que inspiran nuestra convivencia». Es convertí en una evolució de l'antic Front de Joventuts al que substituïa. La delegació local de Benissa va ocupar els vells locals que allotjaren al seu predecessor, i que estaven ubicats a la part alta del vell casino del tio Paco Puig. Les reformes que el propietari del local va portar a terme, per eixamplar i modernitzar el cine annex, féu necessari el trasllat de les dependències de l'associació a les cambres de l'Ajuntament, al carrer del Bot. En teoria es pretenia facilitar al jovent una formació cultural i esportiva que la realitat féu pràcticament inviable davant l'escassetat de mitjans econòmics i infraestructures en què s'hagué de bellugar. Desaparegut en eixe període el camp de futbol de l'Hort de Bordes, i mentre no es va llogar el camp de l'era del Codum, els afiliats no tenien lloc on practicar l'esport. Mentre les lentes obres d'adequació d'aquell espai es portaven a terme es realitzaven proves que no el precisaven com ara les competicions de llaurar, cavar i pràctiques camperoles organitzades per la branca estatal denominada Juventudes Rurales. Mancada la delegació local de suficients subvencions de l'Ajuntament, organisme local del qual depenia, la realització d'una política de formació esportiva als joves sempre fou molt precària i vinculada a esports on no era molt necessària la utilització de material d'equipament, raons per les quals tan sols es podia participar en les matèries atlètiques de carreres i salts amb els altres afiliats de la comarca acudint després els guanyadors a les finals d'Alacant. Les mínimes prestacions del camp de l'era del Codum (denominat després La Costa) foren utilitzades per practicar esports com l'handbol i el voleibol sent impossible realitzar encontres de futbol per les reduïdes mesures del camp. En 1969 s'introduí la pràctica del bàsquet fent ús de patis escolars, places o el cine d'estiu. La possibilitat del torn rotatori entre delegacions locals permeté que alguns joves acudiren a cursos d'alta muntanya realitzats a campaments de Sòria. L'activitat cultural, mancada també de subvencions, es reduí a saló de lectura de les publicacions editades pel Ministeri d'Educació i a esporàdiques sessions de cine llogant el cine comercial de Benissa. La delegació local edità també una revista ciclostilada (''Venilla'') i efectuà sessions de «teatre de taula», modalitat on es posaven en pràctica els cursos de formació portats a terme en encontres a la central d'Alacant. Al contrari de l'adoctrinament falangista propi del Front de Joventuts, la O.J.E. no observava aquell dogmatisme per tal com, igual que els altres organismes estatals, ja començava a notar el desglaç polític del règim franquista, situació que suscità orientacions més vinculades al progrés esportiu del jovent i una lleugera obertura a més amples horitzons culturals. L'organització va comptar com a delegats locals a Felipe Cardona, Clemente Arjona i Miguel Crespo, desapareixent amb aquest darrer l'activitat al voltant de 1972. | ||
− | {{DEFAULTSORT:Organización Juvenil Española | + | {{DEFAULTSORT:Organización Juvenil Española}} |
[[Category:Diccionari benisser]] | [[Category:Diccionari benisser]] |
Revisió de 11:02, 10 juny 2018
Agrupació de joves espanyols creada en l'any 1960 i definida com a «gran movimiento de juventudes, basado en ideales, estilos y principios doctrinales que inspiran nuestra convivencia». Es convertí en una evolució de l'antic Front de Joventuts al que substituïa. La delegació local de Benissa va ocupar els vells locals que allotjaren al seu predecessor, i que estaven ubicats a la part alta del vell casino del tio Paco Puig. Les reformes que el propietari del local va portar a terme, per eixamplar i modernitzar el cine annex, féu necessari el trasllat de les dependències de l'associació a les cambres de l'Ajuntament, al carrer del Bot. En teoria es pretenia facilitar al jovent una formació cultural i esportiva que la realitat féu pràcticament inviable davant l'escassetat de mitjans econòmics i infraestructures en què s'hagué de bellugar. Desaparegut en eixe període el camp de futbol de l'Hort de Bordes, i mentre no es va llogar el camp de l'era del Codum, els afiliats no tenien lloc on practicar l'esport. Mentre les lentes obres d'adequació d'aquell espai es portaven a terme es realitzaven proves que no el precisaven com ara les competicions de llaurar, cavar i pràctiques camperoles organitzades per la branca estatal denominada Juventudes Rurales. Mancada la delegació local de suficients subvencions de l'Ajuntament, organisme local del qual depenia, la realització d'una política de formació esportiva als joves sempre fou molt precària i vinculada a esports on no era molt necessària la utilització de material d'equipament, raons per les quals tan sols es podia participar en les matèries atlètiques de carreres i salts amb els altres afiliats de la comarca acudint després els guanyadors a les finals d'Alacant. Les mínimes prestacions del camp de l'era del Codum (denominat després La Costa) foren utilitzades per practicar esports com l'handbol i el voleibol sent impossible realitzar encontres de futbol per les reduïdes mesures del camp. En 1969 s'introduí la pràctica del bàsquet fent ús de patis escolars, places o el cine d'estiu. La possibilitat del torn rotatori entre delegacions locals permeté que alguns joves acudiren a cursos d'alta muntanya realitzats a campaments de Sòria. L'activitat cultural, mancada també de subvencions, es reduí a saló de lectura de les publicacions editades pel Ministeri d'Educació i a esporàdiques sessions de cine llogant el cine comercial de Benissa. La delegació local edità també una revista ciclostilada (Venilla) i efectuà sessions de «teatre de taula», modalitat on es posaven en pràctica els cursos de formació portats a terme en encontres a la central d'Alacant. Al contrari de l'adoctrinament falangista propi del Front de Joventuts, la O.J.E. no observava aquell dogmatisme per tal com, igual que els altres organismes estatals, ja començava a notar el desglaç polític del règim franquista, situació que suscità orientacions més vinculades al progrés esportiu del jovent i una lleugera obertura a més amples horitzons culturals. L'organització va comptar com a delegats locals a Felipe Cardona, Clemente Arjona i Miguel Crespo, desapareixent amb aquest darrer l'activitat al voltant de 1972.