Diferència entre revisions de la pàgina «El Mosèrec»

De Biblioteca Joan Josep Cardona
Salta a: navegació, cerca
(Es crea la pàgina amb «{{DISPLAYTITLE:el Mosèrec}} thumb|{{Fitxer:Nomsllocbenissa_mosserec.jpg}} ====la partida del Mosèrec==== {{Petit|1768:...».)
 
 
Línia 1: Línia 1:
 
{{DISPLAYTITLE:el Mosèrec}}
 
{{DISPLAYTITLE:el Mosèrec}}
[[Fitxer:Nomsllocbenissa_mosserec.jpg|thumb|{{Fitxer:Nomsllocbenissa_mosserec.jpg}}]]
+
[[Fitxer:Nomsllocbenissa_moserec.jpg|thumb|{{Fitxer:Nomsllocbenissa_moserec.jpg}}]]
  
 
====la partida del Mosèrec====  
 
====la partida del Mosèrec====  

Revisió de 09:29, 31 maig 2018

la partida del Mosèrec

1768: «en el término de esta villa partida del Moserech» (AHNE. Testament de Belanda Feliu autoritzat per Josep Martínez Colomer. Expedient d'hidalguía de Josep Ivars).
1892: «posesión titulada Moserec, propiedad de Sebastián Bordes Ferrer» (Amillarament de Benissa).

Així és coneguda la porció muntanyenca i la part cultivada que s'escampa des del Rafalet a Benimallunt, que té sempre a ponent la muntanya de la Solana. Quant a l'etimologia, Coromines li dóna entrada en el seu Onomasticon (Vol. V, 430) i també explica que ha oït pronunciar "Almosèrec", cosa que s'avé amb tots els topònims començats amb "Al" que es troben per aquells voltants (Albinyent, Almatimi). Allà dóna les variants i conclusions que es poden extraure de l'entrada "Museros", si bé adverteix que abans de les seues afirmacions no hi ha referències sobre aquest topònim.

Coordenades: III, 18-D

l'assagador del Mosèrec

2002: Oral.

Aquell que es forma davant d'aquest paratge i comença a la carretera de Pinos i va a parar al Collado vorejant tota la muntanya de la Solana.

Coordenades: III, 19-A