Els noms de lloc de Benissa: Pròleg

Enguany es commemora el I Centenari del naixement de Joan Coromines (1905-2005), el principal impulsor dels estudis d'onomàstica de la nostra llengua i un dels millors toponimistes del món. Ell ha estat l'home qui va visitar i enquestar tots els pobles valencians a primeries dels anys 1960 per arreplegar materials per al seu Onomasticon Cataloniae (8 vols, La Caixa-Curial, 1989-1997).

Coincidint amb esta data, el cronista oficial de Benissa, Joan Josep Cardona, el més profund coneixedor d'aquest municipi, l'impulsor del singular i modèlic Calendari dels Brillants, autor d'obres d'onomàstica vària com Cognoms i malnoms de Benissa, 1999, i la seua filla, Maria Josep Cardona, professora de valencià i antiga estudiant nostra de l'assignatura d'Onomàstica, han volgut oferir-nos una exhaustiva monografia sobre la toponímia del seu poble Benissa, feta amb passió amorosa i amb ciència de la terra –coneixen el terme pam a pam– i documental –han regirat els arxius del municipi, tan migrats, i els altres del regne–, amb la guia de molts benissers coneixedors del terme i de la llengua, en especial, de l'obra de Coromines citada.

Els Cardona han aplicat tots els principis metodològics necessaris perquè la seua obra esdevinga a partir d'ara una obra de referència per a tots els estudiosos de l'onomàstica en general, especialment per als etimòlegs, ja que seguint fidelment la petició de Coromines als estudiosos locals i als cronistes han evitat intentar etimologies dels topònims aplegats a pesar de la tendència natural a fer-ho i dels seus coneixements sobre el terreny, i en lloc d'això, després de donar-nos els materials i les pistes possibles, en cada cas han remés esta tasca als "bons filòlegs".

En concret, el seu mètode ha estat sempre el mateix: nom del topònim-lema estudiat, elements singulars que duen el topònim (partida, font, barranc) acompanyats d'una documentació ampla i variada cronològicament i ben representativa tipològicament, un comentari explicatiu on situa el nom, un esment del que en diu Coromines i sempre la seua opinió sobre la motivació originària del topònim. De fet, ens han solucionat molts interrogants gràcies a la combinació de la llengua, documentació històrica i geografia i sobretot tindre present en cada cas el topònim i la seua relació amb els llinatges i els malnoms.

El seu treball estudia més de 500 topònims diferents dels més de 1500 recollits. A través de les seues pàgines trobem a Benissa una rica toponímia que ens mostra diferents moments de la seua història i els diversos estrats lingüístics que hi ha existit. Per exemple, hi trobem topònims:

1. D'origen aràbic, ben documentats des de l'Edat Mitjana, com Alcúdia, Alfama, Almatimi/Matimi, Beniasner, Benimallunt, Benimarraig, Beniver, Bèrnia, Buseit, Catutx, tossal del, Fanàdics, Fantaixat, Lleus/Alleus, Mosèrec/Almosèrec, Quisi i Ràpita. De vegades, també és possible una altra explicació: pot ser que Núsols (font, partida i barranc) siga un arabisme i Binyent/Albinyent deu ser derivat del mot llatí ALBINIANA, això sí passat per boca aràbiga.
2. Mots populars lexicalitzats, com albelló, alcavó, aspres 'terreny de pedra viva', assut, avenc, calcides, cepellar, conco (d'influència mallorquina), esquerda, foia, fossar, llenes 'llosa' (mot preromà, però topònim ja valencià), mallada, maruà 'ventall', paratella (no mot preromà), pistic (herba), serrallonga, siroll 'sorolla', xenna (pardalet).
3. Topònims d'origen antroponímic: de cognoms, com Bordes, Carrals, Cartagènia (d'un antic mitger), Cerdanes, Cornals, Escoda i Gornal, i de malnoms com Batito (1689), Cafís, Camallà, Catxapí, Catxones, Cò, Cresol, Mau, Roviles i Vallesa. També de llinatges moriscos com Baidal, Bal·lau i Patxell. I formats a partir de personatges castellans com Pioco, Pinos i Tinyoso.
4. Molts noms ens ofereixen fenòmens d'evolució fonètica ben interessants com Ambella 'Abella', (com Ambelló per Albelló); Cocótró >Cocó de Tro (és rar que siga tancada la ó), Cortó 'Quartó', variació de Grumers/Brumers, Marseldo (derivat de Marcel·lo), Podavall > Pou d'avall i Quartxet/Guartxet..
5. Però com passa sempre en la major part dels treballs d'onomàstica, d'una part dels topònims és difícil esbrinar amb seguretat l'ètim. Per exemple, això ocorre en bancal de l'Aguiló (per a mi, podria ser millor un postantropònim), Alcoet, Barriaca, Bellita, Benimarco, Canor, Carabou, Codum, Colmo, Collado (estos dos deuen ser aragonesismes antics, no mossàrabas), Comalator> Coma de l'Oratori, Llobella, Marnes, Oltà, Osalba, Orxelles, Serratx, Verdiola, Xicaira, Xolel·la. Però ara tenim una anella més per arribar a una solució versemblant.
6. Com a bons coneixedors del terreny, assenyalen correccions als mapes cartogràfics. Per exemple, corregeix Cuca, mal transcrit, per la Buca, derivat de Buc, i Pinsí també mal escrit en lloc de Pelzí.
7. A més, és una oportuna contribució a la salvació del patrimoni valencià, en un territori amenaçat per una construcció desbocada. Esperem que almenys les urbanitzacions que ompliran el terme estudiat aprofitaran els noms tradicionals i els reciclaran donant nom a un edifici o a un carrer.

Crec sincerament que estem davant d'un bon recull toponímic, que deu ser pres com a esperó per a altres cronistes i estudiosos locals de la Marina –seguint també l'exemple de Joan Ivars– i de tota la Comunitat Valenciana, treball que esdevindrà, sense dubte, una apreciada i bona aportació a l'onomàstica valenciana. Per això invite a tots els benissers i a tots els valencians a assaborir-lo i a descobrir una part del nostre patrimoni de tots a través dels noms que l'han denominat a través dels temps.

Emili Casanova