Pedramala

L'ermita de Pedramala.

la partida de Pedramala

1386: «aixi com va al collado de Pedramala» (Partició del terme del castell de Calp).
1797: «Hacia el mar en el distrito llamado de Pedra-mala excavaron las aguas en los campos cultivados un ancho barranco» (Observaciones sobre la Historia Natural del Reino de Valencia, Antoni J. Cavanilles)

En el volum VI de l'Onomasticon, en l'entrada "Pedra", és citada aquesta antiga i immensa partida. Cavanilles la descriu i manifesta que «sus ribazos son de marga blanquecina arenisca hasta la profundidad de diez pies». Eixa informació no devia ser gratuïta i els antics que feren la faena de transformar aquells ribassos en terra de conreu devien trobar serioses dificultats davant l'abundància de terrenys durs de cavar.

Coordenades: II, 10-A i 10-B

les escoles de Pedramala

1882: «y la creación de las escuelas de la partida de Pedramala» (AHMB. Llibre d'actes, 80).

No queda ben aclarit documentalment si l'edifici fou bastit en 1882, perquè molts dels informadors d'aquella partida no foren escolaritzats ni tingueren accés a l'ensenyament oficial. Aquesta millora es féu als anys cinquanta del segle XX amb la creació de l'habitatge per a la mestra rural.

l'ermita de Pedramala

1864: Llibre de Visites de Mariano Barrio a la parròquia de Benissa (APB).

Madoz (1845) no la cita en el seu Diccionario Estadístico. La primera vegada que és documentada és en la Visita de l'arquebisbe de 1864 (Mariano Barrio). En l'Amillarament de 1893 s'observa un veí (Baptista Pineda Crespo) que fita amb ella per llevant. Tot això fa pensar que la seua erecció és del segle XIX, ja que no ens consta en cap altre moment l'existència d'aquesta popular capella.

l'assagador de Pedramala

2002: Oral.

De vegades els informadors l'anomenen també l'assagador de Pedramala el camí que comença a la carretera que va a la Fustera, poc després de la costereta de la Roca de l'Hora i entra al terme de Calp pel racó de Galeno.