Diferència entre revisions de la pàgina «Aixovar»

De Biblioteca Joan Josep Cardona
Salta a: navegació, cerca
(Crea article)
 
(Cap diferència)

Revisió de 10:04, 10 juny 2018

Ofrena que una núvia aporta al matrimoni i que consisteix bàsicament en roba d'ús personal i teles per a parament de taula, llit o cuina. És costum que es remunta a temps antics i que en l'actualitat persisteix en total vigència. La societat entre un home i una dona per a formar una família s'entenia des de la conveniència d'establir prèviament un acord que en molts documents s'expressa amb el terme d'«ajudar a un millor sosteniment». Les capitulacions matrimonials firmades davant de notari formaven part del ritual que s'havia de seguir abans de passar pel sagrament del matrimoni. Eixa formalitat s'arreplega en protocols notarials de certa antiguitat, com el que correspon al notari Pere Cabrera, que descriu en l'any 1686 un detallat inventari de les robes que aporta una novençana. La descripció que fan notaris més moderns, com Juan Pérez Clemente (1745) o Josep Martínez Colomer (1780), mostren l'evolució d'una societat reflectint modes en el vestit i composició de teles. De vegades a l'aixovar s'afegirà el dot, aspecte que es manifesta en la donació de quantitat monetària, i que tant pot ser atorgat pels pares del nuvi com de la núvia. Antecedents d'aquest costum es troben amb referències molt antigues com l'expressada en la fundació feta en l'any 1380 per mossén Llorens Texo, rector de Benissa, i redactada pel notari Bartomeu Ivars, on aquell deixa les rendes d'un bancal amb el destí de «maridar donzelles pobres». Alguns dots antics es feien amb la compra de censals i les seues consegüents rendes a fruir pel matrimoni. Un exemple ens el facilita el pegolí Miquel Puig en casar-se en 1687 amb la benissera Jacinta Feliu comprant un censal de 1800 lliures valencianes. El dot continuava vigent encara en l'any 1909. El notari de Benissa Juan Bautista Bordon firmava unes capitulacions matrimonials entre Joan Ivars Cabrera i Francesca Cabrera Feliu, pel qual la mare d'aquesta dotava a la seua filla en 2.000 pessetes. Posteriorment són escadussers els documents que es firmen referits a aixovars i dots malgrat que l'aportació de robes és un costum que està encara en plena vigència entre els que contrauen matrimoni.

Bibliografia: :Del bressol al fossar. J. J. Cardona. 2006. La vida i la mort al delta del Llobregat. Jaume Codina. 2002.