Diferència entre revisions de la pàgina «Alcalde»
(Crea article) |
(Cap diferència)
|
Revisió del 10:04, 10 juny 2018
Persona que presideix l'ajuntament d'un poble i el seu terme amb totes les atribucions i deures que li marca la llei. En èpoques anteriors al Decret de Nova Planta, arran de la Guerra de Successió, el govern municipal l'exercia el justícia, els jurats i el batle amb les seues respectives jurisdiccions. Benissa, dins de les modificacions de l'esmentat Decret, es governava per un alcalde ordinari i pels regidors. Els càrrecs de govern eren exercits sempre a Benissa per membres de les famílies més influents. La presència d'algunes persones de fora eixe cercle era protestada per l'estament nobiliari. Les peticions d'insaculació demanades en 1800 per Antoni Torres Ivars del Pobil, la de 1817 per Josep Feliu Ivars i la de 1818 per Josep Torres Eximeno sol·liciten l'exclusió de tots aquells que no tinguen estudis suficients i patrimoni reconegut. La mesura anava encaminada a fer que el govern de l'Ajuntament devia estar en mans de persones experimentades en l'exercici de l'administració i que d'aquesta forma s'asseguraven l'exclusivitat de tot tipus de decisions que afectaven el poble i als seus interessos. S'entenen eixes pràctiques com un incipient desig d'autogovernar-se el poble i fugir de la cada vegada més dèbil influència del marqués d'Ariza. La Constitució de 1812 va separar de les atribucions de l'alcalde els temes de justícia creant la figura del jutge ordinari, deixant per a l'alcalde les assignacions que actualment coneixem. Fins a les lleis que determinaren al llarg del segle XIX el sistema de lliure elecció, amb les limitacions que sempre apareixien, la forma d'elecció era, en principi, la insaculació, pràctica consistent en la introducció del nom dels majors propietaris que podien ser alcaldes dins d'una càpsula de fusta en forma de bellota i alhora aquesta dins d'una bossa, i en una altra els dels segons propietaris per a altres càrrecs municipals. En determinat dia i amb les legalitats de rigor, es celebrava el sorteig dels càrrecs els quals havien de durar tan sols un any. En la sol·licitud d'insaculació de l'any 1800 es concreta que l'ajuntament guarda eixes bosses dins d'una caixa de fusta resistent tancat amb tres panys i guardant la respectiva clau tres clauers. L'absència, per venda del fons antic de l'Arxiu Municipal de Benissa en l'any 1937, ens priva de poder estudiar tant la relació d'alcaldes com les decisions que prenien. Eixa informació la recollia el denominat Llibre Verd, que segons referia una acta del notari de Benissa Josep Martínez Colomer en l'any 1771, era un volum en foli major amb coberta de fusta que relatava tots els càrrecs de govern haguts a Benissa des dels primers temps de municipi. La designació d'alcalde no sempre s'ha regulat pel sistema democràtic provinent de les eleccions. En diverses ocasions la mesura ha estat potestat del governador civil de la província, especialment en temps de convulsió política per guerres, canvi de constitucions o dictadures. En eixa situació el govern provincial designava a una persona de la seua confiança, bé sense consulta prèvia o en altres casos extreta d'una terna presentada pels notables del poble.