Banca Viuda de Abargues y Cabrera

Entitat bancària fundada a Benissa en l'any 1880 per Joaquim Abargues Domènech i Antoni Cabrera Ortolà. El capital social el constituí una aportació de 84.000 reals invertits en una indústria de fabricació de farines, inici de la banca i eix sobre el qual giraria el seu negoci. A la mort d'Abargues en 1886 i el seu fill en 1898, així com Antoni Cabrera Ortolà en l'any 1907, queda com a administrador de la societat Antoni Cabrera Feliu i com a sòcies les viudes dels fundadors: Clara Torres Orduña i Josepa Teresa Feliu Cabrera. Amb Antoni Cabrera al capdavant del conveni, entra en la societat un nou concepte de gerència que ve a coincidir amb la desaparició del vell i tradicional sistema de crèdit i estalvi de la comarca interpretat tant per Abargues-Cabrera, com per les altres banques que operaven a la zona com ara Merle Morand, Augusto Cruañes o Joan Baptista Domènech. Antoni Cabrera introduirà el sistema creditici modern i l'admissió de dipòsits establint una ampla xarxa de correspondència amb bancs de nivell nacional com el Credit Lyonnais, el Banco Comercial Español i el Banco Hispano Americano amb els qui es relaciona admitint tant el descompte comercial com les transferències, en especial les que provenien dels emigrants de Benissa i comarca a Cuba i als Estats Units d'Amèrica. L'empenta de l'establiment diversificava activitats com la fabricació d'energia elèctrica des del mateix molí i la distribució domiciliaria o la creació de molins subsidiaris ubicats al voltant de la fàbrica principal. En l'any 1922 els crèdits atorgats per la banca superaven perillosament els dipòsits de passiu motivant una alarma social que unida a les dificultats en la recuperació dels actius provocaren la crisi de l'establiment. Cabrera, desbordat per la situació, es veié obligat a exiliar-se d'Espanya. Els afectats recuperaren l'acció en constituir-se en Junta de Creditors en l'any 1925. El deute reconegut era d'1.363.332 pessetes. Els síndics de la fallida, després dels processos judicials duts a terme, tan sols havien aconseguit recuperar dels creditors la suma de 39.710 pessetes en l'any 1928. Per altra banda la subhasta dels béns dels socis ascendia a 297.270 pessetes, quantitats que no foren suficients per a indemnitzar als afectats en tota la quantia dels seus dipòsits per tal com no pogueren percebre més que el 25% del deute.

Bibliografia: :«La banca de Benissa Viuda de Abargues y Cabrera, S.R.C.». Joan Josep Cardona. Revista de festes de la Puríssima Xiqueta. Any 1997.