Barca de Tonico

En els primers mesos de la guerra civil de 1936, alguns benissers significats amb els partits de dretes, i a la vista dels esdeveniments, prengueren la determinació de fugir a les línies nacionals per ruta marítima cap a les illes Balears. Amb el secret convenient acordaren amb un mariner de Calp, conegut per Tonico, realitzar la fuga, la qual es va fer prenent una barca nouvinguda del Port de Santa Maria. Els testimonis de l'aventura contaven que al voltant de setze fugitius pujaren a la barca entre el Penyal i la Cova de la Fustera fent el trajecte cap a Eivissa sense més armes que una pistola que portava el tinent Cuello de Benissa i una vella escopeta de pistó. La major part dels tripulants eren joves menors de vint-i-cinc anys i el navegant no comptava amb cap útil de guiatge deixant a l'aventura el bon fi de la fugida. L'arribada a l'illa d'Eivissa es va fer pel port de sant Antoni previ l'avís de prevenció i escorta d'una llanxa armada. Passat el període de quarantena i vigilància, els fugitius foren destinats al servei de l'exèrcit fins a l'acabament de la guerra.