Basquetbol

Esport. Els inicis de la pràctica d'aquesta modalitat esportiva a Benissa es situen al voltant dels primers anys de la dècada dels anys seixanta del segle XX. La seua introducció es deu a la Secció Femenina (de Falange Española) mitjançant la llavor de les divulgadores locals que assistien a cursos de formació. La pràctica s'efectuava al pati de les escoles velles utilitzant unes porteries portàtils. Contemporani a la pràctica de l'esport per les dones és la presència dels primers practicants masculins que utilitzaven les mateixes instal·lacions. Instructor de les primeres formacions masculines fou Eduard Ferrer Bordes, llavors destacat membre de l'equip del Col·legi La Salle, de Paterna. Els primers partits d'exhibició integrades per formacions benissers es realitzaren utilitzant l'espai de la plaça del Rei Jaume I o el cine Goya d'estiu i competint contra els afeccionats de Calp. Excel·liren com a practicants en aquells temps els germans Ferrer Bordes (Eduard i Secundí), els també germans Giner Ribes (Joan Manuel i Pasqual), Josep Moragues, Miquel Crespo Catxapí i Joan Josep Cardona, als que s'unirien poc després els germans Ribera Bordes (Manuel i Josep), Salvador Grimalt i Josep Cabrera El Blanco. Mitjançant la gestió de Miquel Crespo, nomenat delegat de la OJE, es va obtenir la cessió per part de l'Ajuntament d'un solar annex al Grup Escolar (actual Llar dels Jubilats), que habilitat per a la pràctica esportiva serví com a base del primer equip que actuava en competició amb la denominació de C.B. Benissa debutant a Dénia el 6 de gener de 1965 contra l'equip del col·legi dels maristes en un triangular entre Benissa, Calp i Dénia, únics pobles de la comarca que comptaven amb equip estable. En eixe mateix any es juga el primer campionat comarcal entre els equips de Benissa, Xàbia, El Verger, Vall d'Ebo i el Nàutic i Maristes de Dénia, obtenint el Benissa el primer lloc per a passar a la fase final a jugar a Alacant contra el Crevillent que derrotà a l'equip benisser. A la primera formació el succeí un conjunt juvenil (Asineb) que prosseguí actuant en diversos campionats. Les dones, per la seua part, entraren en competicions sota el mestratge de Francesc Ronda Tent, llavors entrenador titulat. L'equip femení assolí una trajectòria molt brillant en quedar campions de la província d'Alacant i competint a la fase final, celebrada a Múrcia, obtenint el tercer lloc rere els equips de Madrid i del campió que fou el Barcelona. Jugadores d'aquell equip foren Encarna Ivars Porcellanes, Consol Ivars, Lola Rosselló, Maria Ivars Porcellanes, Francesca Ibáñez, Josepa Crespo, Miriam Moll i Pepitere Santacreu. De la mà de Josep Lluís Cardona, que obtingué el títol nacional d'entrenador i d'arbit, s'agafa el relleu generacional dels pioners que sobre la base dels juvenils prosseguiran amb estabilitat actuant en diverses competicions. Aquest esport conegué els seus millors anys en la primera part dels anys setanta del segle XX convocant una assistència de públic molt notable en les sessions matinals que es feien utilitzant el pati del grup escolar i la mateixa plaça del Rei Jaume I. Formaven part d'aquells equips Salvador Grimalt, Josep Cabrera, Joaquim Ivars, Josep Ribera, Josep Moragues, Carles Giner, Adolf Frau, Francesc Puig, Joan Crespo Meto, Jaume Gilabert, Jaume Font, Aurelio Rodríguez, Francesc Ronda, Adolfo Frau i Josep Chesa, aquest darrer nomenat president en 1983, militant l'equip a la categoria de 1a B provincial. En la temporada de 1990 l'esport tenia dos equips que lluitaven en la Primera categoria provincial A i B presentant dos conjunts de sèniors i júniors. Amb la construcció del nou camp d'esports de La Costa s'habilitaren pistes per al bàsquet normalitzant la seua tradicional absència d'infraestructures. En la construcció del nou Institut d'Ensenyament es tingué necessitat d'utilitzar aquell espai quedant altra vegada en precari. En l'actualitat l'esport es practica dins de les instal·lacions del Palau Sant Pere i l'equip actua amb més o menys regularitat als diferents campionats comarcals.