Ricard Benavent Feliu

(València 1848-1929). Musicòleg. Estudià el piano amb Justo Fuster, sent un deixeble avantatjat que a setze anys era presentat al públic com a pianista precoç. Fill de família benestant viatjà per Europa i prosseguí estudis a Alemanya d'on adquirí una notable formació que derivaria al camp de la investigació i la divulgació de la música. Fruit dels seus viatges és la publicació en l'any 1899 de l'obra Un paseo por Europa. Col·laborà com a crític musical en diversos diaris de València així com en revistes especialitzades de la resta de l'Estat espanyol mantenint correspondència i amistat amb els músics més significats del moment com Bretón, Albéniz, Òscar Esplà i Salvador Giner i entre els estrangers amb Saint-Säens. Entre les obres de divulgació biogràfica-musical cal destacar estudis crítics com La obra de Wagner i Aida, obres editades a Gandia a cura de l'impressor Luis Català Serra en l'any 1905. En premi a la seua activitat el govern espanyol presidit per Sagasta li va concedir una condecoració tenint entre altres distincions les del Conservatori de Música de València que li atorgà el títol de Professor Numerari i el d'acadèmic per l'Academia General de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes de Granada. La producció com a compositor és molt ampla i poc coneguda destacant diverses obres com ara Sombras y luz, Romanza i Romanza sin palabras. Per a Benissa va compondre una Misa en honor de la Purísima Xiqueta per a veus mixtes i gran orquestra. Era fill de Joan Benavent Pastor, alcalde de Benissa i de la benissera Rita Feliu Conca. A Benissa i Teulada posseïa diverses propietats i en aquest darrer poble va propiciar el creixement del nucli urbà ofrenant terrenys propis per a l'apertura de nous carrers. Bona part de la seua infància, així com la seua ancianitat, transcorregué a Benissa habitant la casa pairal dels Feliu del carrer dels Desemparats. Per la seua llavor altruista el poble de Teulada va posar el seu nom a un camp d'esports i Benissa li dedicà un carrer en la dècada dels anys setanta del segle XX. Morí després de passar per la prova de sofrir en la seua vellesa la perduda del sentit de la vista i de l'oïda.

Bibliografia: Diccionario de la Musica Valenciana. Iberautor. Promociones Culturales. Madrid 2006.