Burgesia

Classe social propietària dels mitjans de producció industrial, i per tant controladora del treball i el mercat laboral, així com altres sectors socials com militars, comerciants, financers i determinats professionals lliberals que formen un estament diferenciat dels propietaris rurals i del proletariat. El cas de Benissa cal situar-lo dins del segle XIX agafant com el seu origen la transformació del tradicionalisme gremial que prospera en producció, eixamplament del camp comercial i en increment d'assalariats que col·laboren amb el propietari, que sense deixar de ser el mestre del taller diversifica la seua activitat a obrir mercat, control administratiu i inversió dels guanys. Aquest model social era encara molt dèbil dins del segle XIX, on l'activitat agrària era el principal suport de l'economia local. Madoz, en l'any 1832, para l'atenció en una inicial indústria farinera de molins de vent i un teler de lli. La Matrícula Industrial de l'any 1859 detecta la presència de professions vinculades al sector agrari (fusters, ferrers, boters, moliners, etc.) a més dels ja esmentats molins, 4 tallers de teixir i una teuleria. D'aquell antecedent eixiran a primers de segle XX dues de les principals indústries que consoliden el segment burgés. Una d'elles, el de la transformació dels vells molins de vent en moderna indústria que utilitza la força del vapor d'aigua naixia del model específic pel qual passen alguns propietaris rurals del País Valencià que destinen excedents de capital a noves inversions alienes a l'agricultura. Eixe era el cas de Joaquim Abargues Domènec, hisendat benisser que forma societat amb Antoni Cabrera Ortolà, propietari de molins de vent creant una fàbrica moderna alhora que una banca local. Altres exemples d'inversió financera ens ho mostra l'aristòcrata Ricard Benavent Feliu que col·loca capital en transformacions agràries i estufes d'escaldar o en ajudes als incipients tallers de mobles.

A partir de la primera dècada del segle XX el protagonisme social, econòmic i polític representat per Antoni Cabrera Feliu (farines i banca), els germans Ivars, els Martínez i els Sala (mobles) i Silvestre Ivars Santacreu (maquinària) va en increment superant als vells oligarques rurals que entren en clar declivi. Juntament amb eixa élite industrial prolifera una nova classe lliberal integrada per advocats, metges, militars retirats i una apreciable classe de diversos comerciants.

A l'inici dels anys trenta del segle XX ja era molt important el pes de la nova classe social que havia estat capaç de generar substancials canvis urbanístics (creació de l'eixample, urbanització de la plaça, ampliació de la xarxa de carreteres i camins, etc.), millora de les infraestructures escolars, dinamisme cultural (banda de música, Societat Cultural, teatre, trinquet de pilota) sense oblidar l'increment de professionals de la medicina, advocats, banca i comerç.

La guerra civil de 1936 entrebancà aquell impuls de vitalitat que no fou seguit posteriorment en aquell prometedor ascens inicial que havia posat a Benissa en els camins del progrés en tots els ordres.

Bibliografia: </b>. Els totals de la població de Benissa. J. J. Cardona