Diferència entre revisions de la pàgina «Francesc d'Assís Cabrera Ivars»
(Crea article) |
(Cap diferència)
|
Revisió de 10:08, 10 juny 2018
(Benissa 1848-1926). Escriptor, militar i polític. La seua formació acadèmica la va realitzar a Gandia en el Col·legi de les Escoles Pies, on el seu germà Joan Baptista era professor. Finalitzats els estudis entra voluntari a l'exèrcit i intervé en la Tercera Guerra Carlista amb el grau d'alferes d'infanteria passant posteriorment a l'illa de Cuba previ una breu estada a Melilla, ja integrat en el cos de la Guàrdia Civil. A Cuba participa en les successives campanyes militars sota el comandament del General Weyler. Per mèrits de guerra ascendeix al grau de capità, moment on dóna per acabada la seua carrera d'armes tornant a Benissa, construint per a residència l'emblemàtica finca coneguda per la Torre del Capità. Des del seu retir prossegueix les seues afeccions literàries nascudes en la seua estada a Cuba continuant aquí el periòdic El Centinela, des d'on es posiciona en les idees polítiques de Canalejas alhora que acabdilla i fomenta el partit lliberal a Benissa, opció que li permet ser alcalde de Benissa en els anys 1906 i 1907, període molt breu que no deixa portar a terme el seu ideari, dedicant-se especialment a la redacció de reglaments per a la policia urbana i rural i el somni de construir un nou local per a l'ajuntament. Es va oposar, com a alcalde, a la creació del sanatori de leprosos de Fontilles. Combatut per la dreta d'Antoni Torres Orduña, enemic polític, però amic personal, la vida en Benissa se li fa cada vegada més difícil decidint, després de l'assassinat de Canalejas, en 1912, establir la seua residència a Melilla, d'on tornarà a Benissa per morir poc després de la defunció de la seua esposa, Amelia de la Vega. La seua faceta literària més remarcada fou la direcció dels diaris El Centinela i Pro Patria, així com la voluminosa obra Razon y Fuerza i altres obres menors com Poema épico, Hojas, rosas y espinas a més d'obres de tipus polemista. Cabrera fou home culte i de ploma fàcil emprant per a la difusió dels seus escrits un estil ampul·lós molt propi dels escriptors del segle XIX.
Bibliografia: El Centinela i el seu temps. Estudi introductori. Joan Josep Cardona. Benissa 1992. Homenaje a los Hermanos Cabrera Ivars. Papers de Benissa. Núm. 0. Benissa 1979