Canyís

Conjunt de canyes entrelligades paral·lelament reforçades amb altres transversals i que té utilitat en l'agricultura i en modestes construccions. Les mesures aproximades d'un canyís d'assecar pansa és de metre i mig per dos metres, sent un poc més grans si ha de servir per a la construcció que ha de sostenir les teules d'un sostre. L'elaboració d'un canyís es feia tallant prèviament les canyes a mida amb una serra guardant les més gruixudes, que es deien llisseres, per a suportar la nugassa del teixit. Si bé la construcció d'un canyís o podia fer un llaurador ensinistrat n'hi havia persones especialitzades i que empraven un motle consistent en quatre fustes sobre les quals es creuaven prèviament les llisseres i posant alternativament les canyes equilibrant-les de forma que a una part prima li succeïa una altra grossa. Sobre les llisseres, que ordinàriament eren quatre, i en paral·lel (dos als extrems i la resta al mig), anaven nugades amb fil d'espart la resta de canyes en sentit vertical a les llisseres, fins a completar les proporcions del motle. Existiren canyissos que en lloc de sogall d'espart empraren filferro, que donava més durada, però eren cars i pesats i s'utilitzaven per a casos molt concrets. La canya utilitzada en eixe procés no es pelava, guardant la coberta de la pell que donava més protecció a la fusta de la canya. El canyís era indispensable per a les feines del camp, especialment per a l'elaboració de la pansa per a posar sobre ells els raïms escaldats, raons per les quals se'n necessitaven grans quantitats. També servien per a assecar altres productes com les figues, assolellar les ametles o les olives per a marcir. Per a elaborar la pansa era primordial que els canyissos anaren acompanyats dels pilons (cubs de fusta de figuera) que servien per a apilar els canyissos actuant de protecció per tal com deixaven un espai formant capa d'una alçada de quatre dits. D'eixa forma no es feia malbé la pansa i deixava passar l'aire quan a la nit o per temporal d'aigua s'havien de posar al resguard dels riuraus o baix dels bous. Hom podia fer canyissos de mides inferiors i que eren utilitzats al rebost per sostenir fruits de la temporada. Gran part de les cases antigues, així com els riuraus, tenien el sostre superior fet amb canyís. Aquest era d'una mida superior a l'habitual. Posat sobre les bigues i recolzat a un extrem i l'altre, acoblat dins de la paret, rebia una capa d'algeps que era el suport posterior per a les teules. En ser la canya molt sensible a les humitats era indispensable reparar amb diligència les possibles goteres que es podien formar en previsió d'una ensulsida parcial del sostre. La lleugeresa dels materials emprats i la varietat de la seua utilització el feien imprescindible en multitud d'usos, entre els quals cal esmentar el transport de malalts o ferits a l'hospital de Benissa o als metges.

Locucions

• Estar més flac que un canyisser. Dit perquè els practicants d'aquest ofici eren persones que no podien dedicar-se per malaltia a feines més pesades.