Comerç

És l'activitat econòmica derivada de la compra i venda de productes. El comerç relaciona la compra en gros, el seu transport i el dipòsit als magatzems per a la seua posterior venda a la menuda. En eixa situació es trobava l'explotació dels productes del camp de Benissa amb un primer referent documentat que correspon als comptes del taulatger de Benissa, Joan Torres, en l'any 1606 que intervé en el cobrament a diversos comerciants francesos i castellans pel comerç que fan de productes com l'ametló i panys. Suposem que eixa circumstància té més probabilitats de ser un simple cobrament de dret de peatge que extracció pròpia de productes del terme. No obstant la pràctica comercial sempre va comptar a Benissa en temps antics amb persones dedicades al seu exercici destacant les famílies dels Morell i Feliu i dins del segle XVII els Bordes, que probablement ja ho feien a França, el seu país d'origen.

Tendes

Les tendes estaven subjectes al dret senyorial i per tant incloses en les rendes que li corresponien. A partir de la segona meitat del segle XVIII l'Ajuntament anirà adquirint més competències administratives introduint entre els tributs a percebre el corresponent a les tendes, entre ells les panaderies, tal com es reflecteix en un document firmat pel notari Juan Pérez Clemente en l'any 1745. La situació de desabastiment de les tendes per falta de capital dels comerciants era freqüent. La mateixa església en l'any 1753 atorga un préstec de 100 lliures amb la finalitat que els comerciants tinguen abundant provisió de queviures evitant d'aquesta forma una puja de preus que de fet estava agreujant la situació dels veïns més pobres. Amb l'entrada en vigor de l'abolició dels senyorius, arran de les Corts de Cadis, l'establiment de tendes queda a la lliure disposició dels particulars que volen dedicar-se a eixa activitat. Per tot el segle XIX s'incrementen els petits comerços que en la matrícula industrial de l'any 1859 seran de nou comerços d'alimentació, quatre dedicats a la venda de roba, dues carnisseries i una tenda de venda de xocolata. Les tendes del poble evolucionaren seguint el model dels establiments de les capitals i d'eixa forma el comerç de Benissa complirà la seua funció posant a l'abast del públic aquells productes nous i de primera necessitat. Altres especialitzacions, com podien ser les ferreteries, drogueries i paqueteries s'establiran entre darrers del segle XIX i primers del XX. Els nous costums imposaren dins dels anys seixanta del segle XX els comerços coneguts com a supermercats, i que en realitat era la natural transformació de les tendes tradicionals que, com aquelles, continuaren ateses en règim familiar, però adaptades a la modernitat. L'aparició a primers del segle XXI de les grans superfícies feren impossible la pervivència del vell sistema de venda al detall tradicional del qual sobreviuen alguns comerços adaptats a la venda especialitzada.