Impost del consum

Tribut que té un origen medieval i es basa sobre el dret de gravar diferents productes de primera necessitat que entraven a vendre's a un poble. Es cobrava pel conegut mètode d'instal·lar a les portes de la muralla dels pobles la taula del recaptador. Sempre va ser un impost impopular per tal com produïa continus alçaments dels preus. La reforma tributària de 1845 portada a terme per Alejandro Mon, procurà posar ordre en aquesta tassa però així i tot mai va ser remei satisfactori per a ningú. La solució per donar fi a les reiterades protestes forçava contínues reformes i supressions com la de 1854, feta per atendre a la classe treballadora afectada de continu per les pujades de preus. A Benissa, en l'any 1864 va provocar una enèrgica contestació de part de l'ajuntament presidit per Francesc Pasqual Torres Feliu que dirigida al governador civil li expressava les insatisfaccions de les classes populars i de les benestants perquè la misèria regnant impedia prendre qualsevol mesura eficient que acontentara a tots. Productes com la carn, amb la pujada dels impostos, eren prohibitius per a la majoria dels habitants del poble obligats a alimentar-se tan sols de llegum, arròs i peix salat. La irregularitat d'aquest impost originava a la vegada l'impossibilitat de l'Ajuntament de trobar arrendatari o consumero que es fera càrrec de percebre l'impost, fet que ocorria amb freqüència com en l'any 1865, posterior a l'esmentada protesta municipal. La incertesa i impopularitat de l'impost va fer que en successives lleis es suprimira i afectara tan sols a determinats articles. En l'any 1871 l'Ajuntament de Benissa designava dos carrers (Orxelles i Major) per a percebre els consums tan sols sobre el peix i l'aiguardent. L'Ajuntament de Benissa, a mercé de les lleis fiscals, actuava segons oficiava el governador civil i sense cap possibilitat de fer canvis en el seu ordenament. Esporàdicament es veieren afectats també altres sectors econòmics del poble, com l'industrial i comercial amb l'episodi ja comentat de l'any 1864. Fins a la seua absoluta desaparició, ja dins del segle XX, aquestes taxes apareixien o s'anul·laven segons criteri administratiu.

Locucions

• Bon lladre, bon consumero: com que un lladre sap sempre on s'amaguen les coses, i si es donara el cas que practicara el càrrec d'oficial de consums, sempre sabrà on els infractors amaguen els productes que volen defraudar.