Cordígero

Nom que prenien els xiquets, que una vegada pres el primer combregar, volien accedir al Tercer Orde Franciscà. En eixa situació es mantenien fins als quinze anys, edat en què ja podien començar el noviciat per a ingressar a la secció adulta. En la cerimònia d'iniciació es posaven el cordó franciscà que portava inscrit el nom de cordígero. Participaven en les processons i resta d'actes organitzats pel Tercer Orde. Tenia consideració d'arxiconfraria en ser autoritzada pel papa Sixt V en l'any 1585. Va ser potenciada pel papa Pius XI en l'any 1922. En el congrés de franciscanisme de l'any 1950 va ser substituïda per la JUFRA, en un intent d'adaptació a l'evolució que portaven tots els moviments relacionats amb l'associacionisme pietós dels franciscans. La seua màxima esplendor cal situar-la mentre en eixe estat va romandre la secció dels adults, amb una inflexió que començà als anys cinquanta del segle XX. Les vocacions infantils a Benissa tingueren en fra. Francesc Agulló el seu màxim propulsor. El nom de cordígero és una probable derivació del llatí cordarius (corderet), encara que no es pot deixar de banda el també llatí chorda (corda), considerant l'estima que en el calendari franciscà es té per Sant Benet Josep Lebre, famós pelegrí cordígero, que es cenyia l'hàbit amb una corda.