Diferència entre revisions de la pàgina «Curanderisme»

De Biblioteca Joan Josep Cardona
Salta a: navegació, cerca
(Crea article)
 
(Cap diferència)

Revisió de 10:11, 10 juny 2018

Pràctica de la medicina per persones no titulades en eixes arts. Malgrat la tendència a considerar amb eixe nom als que es dediquen a guarir les malalties també s'han d'incloure als que diuen tindre poders d'endevinar, traure o donar la mala o bona sort i altres fabulosos atributs que estan fora del normal en els humans. No obstant els avanços, no ja de la medicina, sinó també de l'educació en general, la recurrència a aquestes pràctiques de superxeria, i l'existència de subjectes que es dediquen a exercir-la està en plena vivència en qualsevol societat moderna. L'exercici il·legal de les funcions que corresponen als metges ha estat sempre perseguida amb més o menys perseverança, passant, en èpoques de la Inquisició a vorejar les acusacions de bruixeria. En el segle XX, a Benissa, existeix una denúncia efectuada en l'any 1912 pel metge Josep Torres contra el curandero conegut pel tio Nino i que seguí curs a l'Audiència d'Alacant. Però no obstant la consideració d'intromissió professional, alguns curanderos, com el tio Maco, foren respectats per la classe mèdica. Aquest darrer gaudia de consideració per ser persona de certa cultura general tenint algunes nocions de medicina obtingudes de la lectura del popular llibre El Tesoro de los pobres. La llegenda pondera molt l'actuació d'aquest curandero que aplegà a formar una respectable fortuna en terres i cases exercint la medicina empírica. Alguns dels curanderos han restringit la seua activitat tan sols a compondre ossos i guarir dolors musculars, funcions explicables per tal com la majoria foren pastors i tenien experiència per atendre a animals que patien accidents. Altres, més agosarats, han derivat els seus falsos poders a l'ocultisme, com fou el cas del tio Canals, natural de Calp i que actuava per la partida de Pinos fent creure en encanteris. És creença popular que el curanderisme és una gràcia especial que obtenen de manera natural els nascuts en dies molt concrets com el Dijous Sant, afirmant-se que tenen una creu al paladar. Una altra tradició considera amb les mateixes facultats als que naixen embolcallats en un tel, dit camiseta. El secret d'algunes pràctiques remeieres es transmetien pels iniciats als aprenents en la nit de la festa de Sant Joan Baptista.