Delme

Tribut que es pagava antigament basant-se en la desena part dels fruits recollits al camp. Genèricament s'aplica en el sentit de la contribució dels fidels al sosteniment del culte i a les despeses a fer per a les obres de conservació del temple. Malgrat que el delme es pagava també, segons determinava la carta pobla o contracte de vassallatge entre el senyor del lloc i els habitants ens ocuparem tan sols dels delmes parroquials. La recaptació del delme era encomanada als plegadors, persones que mitjançant una comissió s'encarregaven de la recollida dels productes i el magatzem a un edifici denominat Casa del Delme. En l'any 1822 la recaptació de Benissa l'efectuava mossén Antoni Feliu que la va traspassar a Josep Pineda Pérez fixant-se el valor del gènere al magatzem en 20.406 reals. Era obvi que en tractar-se d'un impost existí sempre la desconfiança general, tant pel que fa als comptes com a les quantitats, perquè part de l'impost s'havia de pagar al capítol de canonges de València. En l'any 1758 el canonge lectoral, l'arcedià i el tresorer de la Seu de València trameteren una enquesta als rectors perquè respongueren a un seguit de preguntes. Per eixe document ens assabentem que les collites allí ressenyades són pràcticament les mateixes de la tazmia de l'any 1822, si bé ens dóna l'indicador del percentatge a pagar on destaca, com a més significats el blat, la civada i la mixtura dels quals es percebia 1/8, així com la resta de productes (corders, llana, ametles, llegums). S'exceptuen l'oli a 1/9 i les garrofes a 1/10. Mancant molta informació local sobre el delme la notícia de la Visita Pastoral de Mayoral de 1758 es podria dir que el tribut estaria substituït pel que allí es diu Fabrica y obreria de San Pedro, quedant el delme reduït a càrrega a percebre en la seua major part per la Seu. D'eixa forma en la visita es diu que «consiste en las limosnas que se recogen en un plato dentro y fuera de la iglesia en medio celemín de trigo y un celemin de almendras que paga cada vecino». Eixe import era considerat com a dret parroquial i amb les obligacions de celebrar diàriament misses, amb les excepcions del Ritual, aplicades al bé general de la feligresia i que prenien el nom de missa pro populo. Considerem que en el repartiment del delme una part aniria també a incloure les rentes parroquials perquè la mateixa visita fa menció a una porció de 500 lliures que li corresponen al cap de la parròquia. Quan el delme era percebut pel senyor territorial, es produïen conflictes jurisdiccionals per tal com era comú entrar els recaptadors del delme a termes on no tenien jurisdicció. En l'any 1435 Francesc de Cornet, senyor de Senija, presenta litigi a la cort de València perquè

ell «té la jurisdicció civil e criminal... host, morabatí e terç e delme», en protesta pels abusos dels plegadors del delme, denuncia que ho torna a fer en l'any 1438 contra els plegadors de Benissa que entren al seu territori. L'import fou abolit després d'un procés llarg i costós per part de l'Església. En l'any 1865 encara constava que el plegador de Benissa era Antoni Lledó, veí de Benidorm.

Bibliografia: La recolección de diezmos en la diócesis valenciana segun la encuesta capitular de 1758. Antonio Mestre. I Congrés de Historia del País Valenciano. 1976. Història de la parròquia de Benissa. J. J. Cardona. 2002.