Dragut

(Anatòlia? - Malta 1565). Fou considerat en el segle XVI com un dels més temibles pirates que assolaren les costes del Mediterrani occidental. S'ensinistrà en les tàctiques del mar sota el mestratge d'Aradí Barba Rosa, del qui fou el continuador. Va entrar al servei del turc Solimà gaudint a l'hora de la protecció del rei francés Enric II. L'almirall Andrea Doria el féu presoner en aigües de Sardenya atorgant-li el perdó quatre anys després, gràcia de la qual l'almirall es penediria per tal com Dragut novament va tornar a ser un problema per a tot el Mediterrani. Intentà al voltant de 1547 entrar a les costes valencianes sent rebutjat per les naus de Vicent Penya-roja. Al mes de maig de l'any 1550 va iniciar un atac a partir de les costes enfront de la ciutat d'Alacant que fou frustrat des de la costa. Prosseguí la seua marxa fins a aplegar a la nit prop de la desembocadura del Barranc Salat, per on va penetrar al terme de Benissa entrant al matí dins de la població després d'obrir un forat al mur que fitava amb una almàssera. Els féu front el capellà mossén Bernat Ivars armat d'una espasa i un escut, el qual donà temps, abans de morir després d'una forta resistència, perquè s'armaren els pocs veïns que quedaven dins del poble. En la lluita, a banda de mossén Bernat moriren Pere Crespo, Joan Jorro, Joan Piera i la mare de Francesc Bertomeu, a més de captivar a Jaume Jorro. Poc després d'aquest atac, el dia 25 de maig entrava a la ciutat de Cullera aprofitant una negligència de les guardes de mar. Els ciutadans, avisats del perill, es feren forts a l'església on resistiren donant temps a ser auxiliats per veïns de Sueca i Alzira. En el combat moriren vuit veïns i prop de vint pirates amb un considerable nombre de ferits. Els pirates obtingueren un acapte d'arròs i robes a més fer alguns captius que foren redimits poc després. En eixe període féu també molt de mal a Pollença i a Messina. Moria en l'any 1565 en el fracassat intent de Solimà d'assetjar a Malta.

Bibliografia: Historia General de Valencia Escolano-Perales. València. Edició de 1879. Historia de Valencia. Andrés Piles Ibars. Cullera. 2a edició. 1972. «Greus malifetes dels pirates a Benissa». Pere Maria Orts. Rev. Festes Benissa. 1974.