Ensenyament

La funció del mestre d'escola i dels locals on exerceix la seua activitat té a Benissa, com a altres llocs, uns orígens molt vinculats a les parròquies. Les parròquies, com ara la benissera, tenien locals on, a part de l'ensenyança del catecisme, es donava una instrucció molt bàsica que acabava després que els xiquets prengueren la primera comunió. La parròquia, com també el convent, proporcionaven formació superior i dirigida als futurs sacerdots fins al seu pas a les primitives escoles universitàries de València. No obstant eixa dedicació de l'església es pot confirmar l'existència d'algun tipus d'establiment privat com així consta en registrar-se en l'any 1647 el bateig del fill del mestre d'escola Jacint Deanyon. Fora d'eixes notícies es desprén d'un protocol notarial de l'any 1746 que els regidors mantenien la seua preocupació en l'ensenyament quan Juan Pérez, notari, refereix que entre els llibres que troba a l'arxiu municipal està el corresponent de les cèdules dels mestres. Ignorem si els cursos escolars tindrien continuïtat i si sempre es podria comptar amb mestres. Altrament tampoc es podia afirmar que el sosteniment de l'escola corresponia fer-ho la municipalitat per tal com en 1796 Josep Ivars del Pobil, argumenta en la seua prova de noblesa, que ell està sostenint una escola per a xiquets pobres al davant de la qual hi ha una mestra. No milloraria la situació anys després. Madoz, en la seua Enciclopèdia, constata que Benissa té en l'any 1834 un edifici compartit amb el pòsit on un mestre i una mestra atenen a 270 xiquets i xiquetes. A partir de 1862 va augmentant el nombre de mestres i s'intenta solucionar el problema de locals utilitzant les dues cambres de l'antiga sala del consell o llogant-ne a cases particulars. Alhora que això ocorre millora també la formació tècnica del mestre recordant-se als professors Agustí Furió, Joan Ivars Argudo i Enric Pasqual Navascués i a les mestres Anna Maria Pérez Blanco i Mariana Català, competents i actualitzats professionals d'eixe període. Les deficients condicions dels locals en què s'impartia l'ensenyament persistien en el primer terç del segle XX, solucionant-se satisfactòriament en l'any 1926 en adquirir l'ajuntament un solar propietat de Josepa Torres Gómez fent-se de nova planta un modern edifici inaugurat en l'any 1936. D'ençà d'aquell moment, l'ensenyament primari no ha deixat d'anar millorant en prestacions aplegant a les modernes estructures actuals, situació que va començar en l'any 1962 amb el projecte del nou col·legi batejat inicialment com a «12 d'octubre» i acabant-se en 1980 els nous equipaments del «Pare Melchor» i posteriorment la secció de pàrvuls. L'ensenyament oficial vinculat a la població resident a les partides rurals va arribar ben entrat el primer terç del segle XX quan es construïren les primeres escoles a Pinos i Benimarco, a les que seguiren entre els anys quaranta i cinquanta les escoles de Lleus, Benimarraig i Pedramala. Eixes escoles funcionaren sota la denominació d'unitàries per seguir el vell model de mantenir en la mateixa aula a alumnes de parvulari amb estudiants dels darrers cursos. Les concentracions escolars a les aules del nucli urbà de Benissa acabaren amb les escoles rurals dins dels primers anys de la dècada dels setanta del segle XX.

Ensenyament superior

L'Ajuntament, en l'any 1785, sol·licitava al Consell de Castella autorització per a obrir una escola de gramàtica al convent pretenent d'eixa forma completar l'educació elemental que venia donant-se. Els franciscans fra Manel Rius i fra Jaume Cabrera exerciren el càrrec de professors, però aquesta iniciativa no va prosperar a causa de la negativa del Consell de Castella a autoritzar-les. Malgrat l'entrebanc, es pot considerar que durant tot el segle XIX es podien seguir estudis superiors per lliure sota el mestratge dels pares franciscans. En l'any 1884 el prevere mossén Francisco Cabrera preparava des de la seua Preceptoria de Llatí als estudiants de Benissa que posteriorment seguiren estudis superiors. La seua acadèmia va funcionar pràcticament pocs anys abans de la seua mort ocorreguda en l'any 1932. Després del parèntesi de la guerra civil els professors Felipe Cardona i Juan García fundaren lAcademia San Antonio, establiment que estigué obert fins a la fusió amb altres establiments del poble creant lAcademia Santo Tomás de Aquino, precedent del Colegio San Buenaventura, pas immediat per a dotar al poble de l'actual Institut de Batxillerat.

Altres centres d'ensenyament

El Seminari Menor Franciscà és el centre més representatiu. Fou fundat en l'any 1887 sent el seu primer rector fra Joan Baptista Vañó. Es formaren a les seues aules diverses generacions d'estudiants no tan sols de Benissa sinó de les comarques properes i de les de la zona de Terol. Sempre fou un establiment de prestigi amb un ensenyament de qualitat i un acreditat quadre de professors. Va anar disminuint l'activitat a mesura que les vocacions sacerdotals s'afeblien cosa que l'obligà a tancar a mitjan anys setanta del segle XX. Tutelat pel seminari va funcionar entre 1957 i 1972 una escola primària amb la modalitat de patronat dedicada a estudiants externs regida per un professor franciscà i un mestre nacional. La Fundació Abargues començà les classes al voltant de 1917 mitjançant la dotació econòmica facilitada per les donacions fetes per Luisa Vives Abargues, però abans, les religioses de l'Oreto que el regiren fins a 1936, tenien establiment d'ensenyament obert al carrer del Bot just al costat de l'ermita del Roser. El centre de la congregació religiosa sembla ser iniciativa de la baronessa de Bugete, Matilde Frigola, quan funda en l'any 1890 una escola si bé no està clar si sempre va ocupar els locals del carrer del Bot o els va compaginar amb les dependències de l'Hospital, fins al seu pas definitiu a les noves dependències de la plaça del Portal. Era fama que la congregació facilitava un ensenyament de qualitat dirigit, especialment a xiquetes i jovencelles. Després de la guerra civil les monges de l'Oreto ja no tornaren i foren substituïdes per les germanes franciscanes que seguiren aquell model d'ensenyament que actualment està especialitat a nivells de pàrvuls. Una iniciativa de cooperativa escolar es va assajar a Benissa entre 1974 i 1975, sense continuïtat malgrat les bones expectatives que va generar.

Ensenyament professional

Benissa va comptar entre 1944 i 1964 d'una escola de formació professional especialitzada a dotar d'aprenents qualificats amb destí a les fàbriques de mobles. Utilitzava les aules del grup escolar per tal com els horaris eren nocturns. Declinà la seua activitat a causa que les fàbriques no tenien capacitat per a absorbir les promocions dels estudiants fent impossible la continuïtat del centre.

Bibliografia: Dossier ensenyament. Revista de festes de la Puríssima Xiqueta. Any 1999.