Espardenya

Calçat tradicional de Benissa, i d'ús molt comú en totes les classes populars, i utilitzant també per les principals, especialment a l'estiu («viste pobremente al estilo de los jornaleros de este país, con pantalones de algodón, faja negra, camisa rayada y alpargatas de cáñamo con cinta negra». BOP. Alacant. 1/5/1879, ordre de busca del benisser Joan San Pedro). Eren conegudes les denominades de careta, de careta ampla, tapades i d'espart. A excepció d'aquestes darreres, fetes totalment amb espart, s'utilitzava el cànem per a les soles deixant per a la cara una forma feta amb tela de lli. Es nugaven amb dues vetes de lli de color negre o blanc al turmell. Les espardenyes d'espart, dites col·loquialment espardenyes de sant, eren confeccionades pels mateixos llauradors aprofitant parades ocasionals als treballs de camp a causa de temporals de pluja. N'hi havia pràctics que a més de fer-ne per al seu consum en podien fer també per a la seua venda a les tendes. Aquest tipus d'espardenya era un calçat bast i incòmode per tal com tan sols oferia als dits del peu un minúscul punt de suport on tan sols cabia el dit gros i el següent. S'emprava habitualment per a les feines de camp mentre que al poble s'utilitzaven les de careta, més distingides. En l'antiguitat les espardenyes de cànem s'adquirien a comerciants que acudien a fer mercat a Benissa. La majoria d'ells era de Callosa d'en Sarrià. Alguns d'aquests comerciants (Fabià Llavador i Josep Escortell) s'establiren a Benissa creant tallers de confecció a darrers del segle XVIII. En la matrícula industrial de Benissa corresponent a l'any 1859 tenen taller obert al públic Antoni Gil i els germans Felip i Josep Ivars, al carrer de l'Arrabal. Desapareguts aquests obradors a primers del segle XX el mercat s'assortia altra vegada dels tallers de Callosa o dels dolçainers d'aquell poble quan acudien a festes alternant la seua feina mercadejant amb aquest gènere de calçat. Als voltants dels anys vint del segle XX va obrir taller i tenda Cayetano Bernabeu, empleat de correus, natural de Callosa de Segura, que s'ajudava en l'economia amb aquesta indústria familiar col·laborant en el modest obrador seua muller i filla. Va popularitzar un tipus d'espardenya en forma de bota que era molt utilitzada pels esportistes locals del futbol a manca de millor calçat. Per fer durar les soles de cànem els llauradors i carreters les impregnaven de les taques calfades pel sol de l'asfalt de les carreteres. El cànem de les soles era un producte molt apreciat i que es podia reciclar i, a l'efecte, existia un comerç especialitzat que esporàdicament visitava les cases de Benissa comprant les espardenyes fora d'ús. També les soles velles podien servir com a folro del fre dels carros o, calfades al caliu del foc, i posades després dins d'un drap, com un excel·lent refractari al llit per a curar els malalts de refredats.

Espardenyà

Expressió popular en el sentit d'haver rebut un colp d'efecte moral o econòmic («m'han pegat una espardenyà amb la contribució»).