Espart

Planta coneguda científicament per Stipa tenacissima que creix a les solanes de les muntanyes en mates aïllades preferint sempre sols estèrils i secs. L'espart era un producte molt apreciat per tindre múltiples aplicacions industrials (esportins per a premses d'oli, sàrries de les cavalcadures, cordes, soles per al calçat i altres moltes aplicacions). En créixer a les muntanyes propietat dels municipis els ajuntaments obtenien importants ingressos mitjançant l'arrendament anual convocant les preceptives subhastes. En l'any 1868 es treien 300 arroves de la Solana i 500 a la Mallada Verda començant els treballs d'extracció a partir de la festa de Sant Joan i seguint tot l'estiu. La collita es feia florejant amb la mà la mata per a arrancar les tiges seques i fent manolls d'un gruix del que podia cabre a un collidor entre les dues mans. En eixa ocupació treballaven jornalers especialitzats de Benissa que començaven la temporada recentment acabada la plantada d'arròs de la Ribera. La planta creixia també lliurement en erms de propietat particular protegida i fomentada per a servir a les necessitats del propietari. Per a fabricar cordes o sogalls era necessari amerar-lo en cossis o safareigs per espai de dues setmanes i després ablanir-lo picant-lo amb una massa de fusta dura, encara que la majoria dels objectes elaborats amb l'espart eren efectuats en cru sense recórrer a aquesta operació. Els veïns de la partida rural de Pinos, que feien un gran ús de l'espart empraven per a amerar-ho la bassa propera a la font de Núsols. En l'actualitzat l'espart segueix tenint finalitats, en especial a l'agricultura per sostenir subjectes les plantes a les bardisses i en alguns objectes elaborats en la indústria i en l'artesania. En temps, a més dels usos descrits, fou utilitzat per les indústries papereres com a pasta, destí que fou abandonat en trobar-se altres matèries primeres més barates. La rendibilitat del seu conreu i font d'ingressos municipals anà decaient fins al punt que l'Ajuntament acabà destinant les seues muntanyes tan sols a l'explotació ramadera.

Locucions

• Anar un que no li cap un espart al cul: indica que hom camina de forma orgullosa i plenament envanit de la seua vanitat.
• Llevar-se l'espart de l'ala: aquell que es lleva de sobre la responsabilitat.