Febres

Tipus de malaltia molt complexa que origina en el malalt malestar general, pujada de temperatura i altres símptomes. La classe mèdica, i la veu popular, designava als diferents brots amb diverses denominacions. La més comuna era la terciana que era una febre intermitent causada pel bacil Plasmodium vivax on els episodis de febre apareixien cada dos dies separats per un dia en què no es produïa. La terciana doble en què hi havia dos accessos cada dos dies. La quartana, la quintana i la septana eren també les manifestacions de la malaltia segons l'interval de temps en què apareixia. Com a febres de Malta es consideraven també les afeccions que evolucionaven de forma semblant. El coneixement de la seua etiologia era ja molt antic a Benissa segons es pot veure en el Llibre Inventari de la Parròquia de Benissa corresponent a l'any 1783 on l'arxiver mossén Pasqual Morell, a l'hora de redactar el llibre on es dóna constància del que hi havia a l'arxiu fa referència a trobar-se una recepta per curar les febres terçanes. El metge higienista valencià Àngel Sanz Muñoz denunciava les pràctiques antinaturals per a curar la malaltia desterrant el costum de prendre infusions amb la cera consumida dels ciris, les teranyines o l’orina pròpia. Madoz (1834), en la seua descripció de l'article de Benissa, accepta la presència de certes febres i estava en l'opinió d'aquell temps que la causa de la malaltia eren els aiguamolls autèntics focus de procreació dels mosquits, agents transmissors de les epidèmies. Certs llocs del terme benisser, com ara el denominat Tros d'Alcoet, pròxim al Barranc del Quisi, causava als que l'explotaven freqüents episodis de febres. Tot i ser un dels trossos més fèrtils i d'abundants collites era difícil donar-lo en condicions favorables al sistema de mitges o d'arrendament per la reticència dels llogaters a fer-se càrrec d'un paratge tan castigat per les febres. Fins a aplegar els metges a donar com a origen del mal el contagi pels mosquits que es crien als terrenys pantanosos s'atribuïen les febres a altres factors. La mateixa Universitat de València emet un informe en l'any 1775 on comenta que «el arroz ha azotado toda la comarca con sus vapores fantasmales que forman una perniciosa massa, capaz de corromper la más vigorosa conservació de los hombres». Algun tipus de febre, com les febres de Malta, era obligat privar als pastors de cabres que els ramats entraren al poble i a l'efecte es designaven corrals pròxims al nucli urbà perquè quedaren allí estabulats. Considerant que gran part dels habitants de Benissa eren jornalers que treballaven al camp caure afectat per una d'aquestes febres era una autèntica desgracia per la pèrdua de jornals que aportava. El procés de curació era llarg i costós i la pràctica popular aportava diversos remeis com ara beure un xarop fet amb fulles de llorer i mitja lliura de sucre. Als segles passats aquesta afecció era un factor de gran mortaldat pel seguit de complicacions que portava. Dins del segle XIX, quan a les actes de defunció s'afegeix la causa de la mort, és freqüent observar el diagnòstic d'una febre com a origen de la defunció. LOCUCIONS: Donar febre: donar problemes. Més mal que febre: una cosa sense importància.

Bibliografia: Compendio de medicina práctica. Àngel Sanz. 1820. Elementos de terapeutica y materia médica. Ramon Capdevila. 1836. Tercianas y ciencia médica en el Setecientos valenciano. José L. I Mariano Peset Reig. I Congrés de Historia del País Valenciano. 1976.