Els noms de lloc de Benissa: Introducció

Introducció

En la relació de viatges fets per Joan Coromines recollint informació de camp per a bastir l'Onomasticon Cataloniae, consta que visità la Marina Alta entre els mesos de maig i juliol de l'any 1963. No sempre anava acompanyat d'un erudit de la terra que li facilitava contactes, accés a arxius o la resolució dels peremptoris problemes d'intendència. Francesc Giner Perepérez, cronista oficial de Cullera, fou un dels pocs que gaudiren d'eixa confiança.

L'onomàstica era en aquells moments un tema d'investigació al qual es dedicaven pocs erudits. La forma de treball de Coromines va captivar, no només als especialistes, sinó també als estudiosos locals. El mateix Francesc Giner donava a conéixer en una comunicació presentada a la VIII Assemblea de Cronistes Oficials (València, 1970) la metodologia que havia observat en les excursions fetes amb Coromines. El treball de Giner va obrir el camí perquè començaren a interessar-se pels estudis toponímics altres cronistes. Així, Santiago Bru i Vidal publicava el 1972 la seua Introducció als estudis toponímics de la comarca saguntina; al qual van seguir després els de Bocairent a càrrec de mossén Francesc Vanyó o els de Torrent, per Vicent Beguer, sense oblidar les sempre oportunes intervencions de Carmel Giner Bolufer amb l'onomàstica morisca de la Vall de Pego.

L'aparició d'eixos estudis era, sense dubte, el resultat de la influència que Coromines havia deixat entre diversos cronistes. En març de 1962 escrivia a Joan Fuster perquè aquest el posara en contacte amb erudits de les comarques valencianes. Fuster responia proposant a Fermí Cortés, Francesc Giner Perepérez, Josep Lluís Bauset, Eduard Sarrió i Eduard Soler i Estruch.

Vicent Martínez Morellà, cronista d'Alacant, mantenia amb el darrer grup un contacte sempre fructífer. El respecte cap a la figura cabdal de qui en l'aïllada ciutat mantenia el prestigi de la universitat dirigint tesis doctorals i estimulant estudis de recerca històrica era absolutament reconegut pels Reglà, Tarradell i Giralt que s'havien convertit en el revulsiu de la somnolenta Universitat de València. D'alguna forma aquests influïren perquè el professor Martínez Morellá orientara els sempre voluntariosos treballs dels cronistes oficials. L'arreplega de llistats de toponímia figurava entre les prioritats recomanades.

En 1974 els cronistes oficials de la Marina Alta van crear un Centre Comarcal de Cronistes oficials que serví d'encontres i de propostes de treball. Els presidia el professor Martínez-Morellà que mostrà gran interés en la recollida onomàstica del territori natural d'aquests erudits locals. El resultat fou la publicació en 1976 del llibret Avance al Estudio de la toponimia de los términos municipales de Benisa, Senija, Jalón, Lliber, Gata de Gorgos y Benitachell. El títol, amb totes les errates de transcripció que porta, ja determina l'atreviment i inexperiència que els autors vessaren al seu interior. Respecte a això comentava Enric A. Llobregat (Información, 17/6/1976): “en este punto de críticas también podría mencionarse alguna grafía incorrecta, pero estos lunares no empañan en absoluto el interés de la colección toponímica”.

El treball fou un imperfecte recull de noms de lloc on els autors van fer un llistat que, així i tot, serví posteriorment a altres investigadors per a realitzar treballs més consistents.

Era evident que aquell assaig tenia tota mena d'incorreccions, però en el seu descàrrec cal afegir que eren escassos els referents i els autors no tenien cap formació acadèmica. Afegim també que començaven els desgavells onomàstics que apareixien per donar nom artificiós a les imparables i creixents urbanitzacions, que no tan sols transformaven terrenys agrícoles en sòl edificat, sinó que, a més, suplantaven els topònims tradicionals per altres aliens, i, a més a més castellanitzats. Calia, d'alguna forma, salvaguardar el patrimoni onomàstic.

Tenint consciència que aquell Avance era objecte no tan sols del rebuig dels especialistes, sinó que a més a més gaudia de tots els defectes propis d'un treball més voluntariós que científic ens proposàrem revisar-ho en profunditat. El treball que ara presentem té com a únic fil conductor l'Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines del que s'ha fet un buidatge exhaustiu. S'ha tornat a realitzar el treball de camp reelaborant les fitxes, afegint noms que abans no hi eren. En la tasca arxivística s'han buscat les cites més antigues així com l'evolució de la transcripció en totes aquelles fonts que ens ha estat possible consultar. El significat etimològic és el que dóna Coromines, obviant per part nostra totes aquelles interpretacions que escapen al nostre coneixement, exceptuant aquelles que ens son més recognoscibles. S'ha construït el mapa onomàstic situant els topònims i la seua indicació mitjançant les coordenades. Hem obviat conscientment la fonètica, perquè ja apareix en l'Onomasticon. En tot cas queda per als futurs investigadors que, sense cap mena de dubtes, han de prosseguir aquest recull onomàstic.

Joan Josep Cardona Ivars
María José Cardona Ibáñez