Fira

Conjunt d'actes lúdics, religiosos, culturals, socials i mercantils que amb el nom de Fira i porrat de Sant Antoni es celebra a Benissa entre gener i febrer de cada any. No hi ha referències més antigues que donen notícia de la seua celebració que la cita del Diccionari de Madoz (any 1845), quan comenta l'existència de l'ermita dedicada al sant en la partida del seu nom i que a la festa es convoca un porrat. L'ermita, com a lloc de devoció i alberg de persona encarregada de la seua guarda, està documentada en l'any 1694 i acaba en 1730 any que consta la mort de Magdalena Ivars Giner, que era l'ermitana en eixe moment. En ser enderrocada l'ermita de Sant Antoni per construir la carretera general el porrat es trasllada al carrer de Sant Josep. La mesura presa té un efecte positiu en augmentar els visitants i els llocs de venda, auge que origina en l'any 1870 una demanda dels veïns perquè s'ocuparen els terrenys de la nova plaça en construcció amb la finalitat que les activitats festives tingueren més eixample. L'ajuntament tan sols o va permetre a partir de l'any 1881 en raó a l'increment de llocs de venda, l'èxit de públic que assolia cada convocatòria i estar ja la plaça urbanitzada. Caldrà buscar en eixe moment la transformació experimentada per l'antic porrat que es transmuta en una gran fira obligant a l'ajuntament a nomenar una comissió municipal perquè la gestione amb més eficàcia. L'esdeveniment portava al poble tant les novetats produïdes en el comerç com les atraccions lúdiques, entre elles el cine, o companyies de teatre estable, distraccions de les quals el poble estava mancat. Eren famoses les partides de pilota celebrades primerament al carrer Sant Sebastià i després al carrer Nou. Organitzar una convocatòria que havia de regular els llocs d'exposició i venda de productes, com atendre als visitants constituïa tot un repte al municipi que es veia obligat a llogar eventuals reforços de vigilants de l'ordre públic, com així mateix disposar d'una brigada d'obrers i fusters per construir i mantenir les barraques de fusta situades tant a la plaça com els carrers que l'envolten. Als anys seixanta del segle XX la fira va entrar en decadència fins al punt que la benedicció dels animals a la porta de l'església era l'únic acte que recordava l'esplendor de la festa. En l'any 1975 l'Ajuntament, dins de les seues potestats, va declarar festiu el dia de Sant Antoni, mesura que es va derogar anys després. Eixa decisió va provocar el ressorgiment del seu record tornant a primers de la dècada dels anys vuitanta a manifestar una notable evolució que l'ha retrobada per complet actualitzant el model comercial que és la seua raó d'existir i potenciant els actes festius, lúdics i culturals incorporant un mercat medieval concentrat en el barri antic de Benissa.

Locucions

• Segons com vaja la fira: anar un negoci bé o mal.
• A la fira no vages si no ten diners: indica que un no es pose en negocis si no té abans estalvis.

Bibliografia: La fira i porrat de Sant Antoni de Benissa. J. J. Cardona. Revista de festes de la Puríssima Xiqueta. 1997. L'any fester de Benissa (inèdit) J. J. Cardona.