Forn de calç

Indústria que té per objecte la transformació de la pedra calcària en l'òxid de calci. Fins a l'aparició de les modernes tècniques de construcció d'habitatges i altres obres era part integrant del morter utilitzat per a travar les pedres. Més modernament s'emprava per a emblanquinar les parets amb el seu blanc natural o amb colorants diferents. En la matrícula industrial de Benissa corresponent a l'any 1859 es cita un establiment obert que paga matrícula industrial. Sembla que a part del forn esmentat en devien existir altres per tal com en l'any 1386 (Acta de la partició del terme del castell de Calp) es dóna com a fita un forn de calç ubicat a la muntanya de Canor. Fora dels ja coneguts sovint han aparegut per les muntanyes del terme, i a vegades en llocs de pla, restes arqueològiques que evidencien la seua proliferació. Per altra part, no es veu que estigueren subjectes a regulacions o drets comunals o de senyoriu perquè no es troben referències documentals, i per això cal suposar que es devien bastir lliurement dins de les propietats particulars, i a ser possible molt prop de la muntanya on hi havia la matèria primera (pedra i llenya). Un forn feia, com a màxim, un parell de fornades a l'any perquè era indústria de poca rendibilitat que empra molta mà d'obra i una constant vigilància en el curs de l'elaboració. La producció era consumida directament a les obres o s'emmagatzemava per a la seua comercialització a la menuda.