Diferència entre revisions de la pàgina «Forn de pa»
(Crea article) |
(Cap diferència)
|
Revisió del 10:13, 10 juny 2018
La construcció destinada a coure el pa i altres aliments per al consum humà. Fins a la desaparició dels senyorius a primers del segle XIX no era permesa l'apertura de forns amb finalitat industrial sense la corresponent autorització del marqués d'Ariza, per estar subjectes als seus drets dominicals. A manca de documents específics on s'expressa aquest domini cal recórrer a altres fonts d'informació que ens permeten conéixer aquesta circumstància. En l'any 1795 Bernat Rosselló, veí de Benissa, venia a Pere Crespo la quarta part d'un forn situat al carrer d'Abaix (possiblement Sant Antoni). L'escriptura autoritzada pel notari benisser Pasqual Malonda especifica que està subjecte al pagament d'un cens emfitèutic de sis sous anuals que s'han de pagar al marqués i que li corresponen pel dret senyorial. Dins de la senyoria del marqués existeixen altres precedents que es situen a la vila d'Altea, on en l'any 1764 un veí d'aquell poble demanava a la Intendència General de València permís per regularitzar el seu establiment, generant l'oportuna oposició del marqués en defensa dels seus drets. Encara en l'any 1830 persistien les dificultats per operar lliurement aquests establiments. Desaparegudes les circumstàncies que impedien el seu desenvolupament, i a més per l'augment de població, s'incrementen els establiments oberts al públic, però sense autorització a venda de pa i obligats tan sols a percebre els serveis de coure pa i altres aliments a particulars cobrant la corresponent remuneració. La matrícula industrial de Benissa de l'any 1859 detalla nou forns oberts als carrers Sant Josep, Raval, Sant Domènec, Sant Antoni i el carrer del Forn. La venda de pa al públic, unit a l'elaboració de dolços i confitats aplegaria amb Manuel Vicente de Dios, confiter natural d'Ontinyent que obria establiment a Benissa en l'any 1859. Altres forns del poble anirien alternant, ja dins del segle XX, l'elaboració pròpia amb el servei de coure per a altres, com seria el forn de Bernat Pineda, del carrer del Forn, que explotava el veí de Benitatxell, Vicent Bolufer. Els primitius forns utilitzaven per a combustió la llenya de les muntanyes de La Solana o la Mallada Verda, matèria primera que obtenien dels arrendaments anuals proporcionats per l'Ajuntament. Posteriorment la combustió era substituïda per corfa d'ametla fins a passar al gasoil o la moderna electricitat.