Diferència entre revisions de la pàgina «Guerra del Francés»
(Crea article) |
(Cap diferència)
|
Revisió de 10:13, 10 juny 2018
Nom que se li dóna a la guerra que des de 1808 a 1814 es va mantenir a Espanya contra les tropes de Napoleó. Benissa no es va veure afectada pel conflicte fins a l'entrada dels francesos a la ciutat de Dénia al mes de gener de 1812. L'ocupació de Benissa és immediata i s'habilita el convent de franciscans com a quarter dels militars francesos sota les ordres del comandat Pierre Pichon. El recinte religiós sofrí transformacions per les fortificacions manades fer pel comandant francés i que han de pagar tant Benissa com els pobles del voltant que a més han de proveir d'aliments a les tropes i de farratge als cavalls. L'oposició quedarà tan sols reduïda a les accions dutes a terme per les guerrilles que també requereixen la contribució en diners i aliments que demanen directament als alcaldes. L'acció dels guerrillers es farà efectiva en assalts als combois de subministrament francesos com el que va ocorre a la Garganta, situació que obligà a pensar a construir en aquell lloc una fortificació. Els guerrillers tornen a entrar a Benissa a darrers de l'any 1812, i en gener de 1814 guerrillers i bandolers saquegen altra vegada la població. El conflicte provoca un general desordre on el més significatiu és un increment de robatoris i crims encoberts. El mateix vicari de la parròquia, mossén Miquel Mulet, és donat com a desaparegut. El bandolerisme provocava la mort d'alguns benissers, situació que també va afectar religiosos com el franciscà fra Josep Ivars afusellat a Jaca; també morí pels patiments un altre franciscà del mateix nom anant cap al presidi a França. La tropa no estigué exempta de víctimes com ara Francesc Ausina, soldat del regiment de Savoia mort en la ciutat de València en 1811 i Jaume Cardona, del batalló de Caçadors de València en 1812 els dos a causa de ferides de guerra. Com a conseqüència de la destrossa del convent la comunitat es va veure obligada a vendre la pràctica totalitat del seu hort per a reconstruir església i dependències conventuals. No fou aliena la parròquia a l'espoli la qual es veié obligada a repartir entre els seus membres els cabals de la caixa amb la finalitat que no foren presos com a botí de guerra.
Bibliografia: La Guerra del Francés a Benissa. Joan Giner. (Revista de festes de la Puríssima Xiqueta. (1993). El llobarro. Francesc Palau (1983)