Futbol

Esport. Els inicis d'aquesta pràctica esportiva a Benissa es situa en l'any 1929. El primer equip conegut va prendre el nom de Benisa FC sent el seu primer president, i alhora jugador en el lloc de porter, Josep Ribes Noranta-cinc. La seu social estava ubicada a la planta alta de l'actual Bar Palleter i utilitzant com a terreny de joc una era situada a la partida de Bellita propietat de Carlos Torres Orduña. El primer partit d'exhibició tingué lloc a primers de l'any 1930, integrant l'equip Pepe Noranta-cinc, Pepe Solpost, Sapena, Miquel Cardona Xato, Domingo Santacreu Quisi, Jaume Ginés, Juan Giner, Adolfo Torres, Pere Porcellanes, Bata i Macano, i en la segona part el nebot de la Fina. El contrincant era el C.D. Dénia, al que es va guanyar en gol marcat per Pere Porcellanes. Augmentant l'afecció, i situat lluny del poble el camp on jugaven, es canvià per un altre més pròxim al centre urbà, aquest, un bancal propietat de Diego Iborra situat a la partida de la Costa, fou inaugurat en desembre de 1933 en encontre jugat contra el Rastro FC de la Vila Joiosa, poderosa formació amb la qual tan sols es va poder empatar a dos gols. En 1934 actua l'equip local en el primer campionat comarcal intervenint les formacions de Dénia, La Vila Joiosa, Altea, Gata, Pego i Benissa. El Benissa aconseguí el primer lloc per millor percentatge de gols empatant el darrer partit al camp del Dénia (1-1) en gol marcat per Pere Porcellanes. La fama de l'equip benisser el fa intervenir en diversos partits d'exhibició en ocasió de les festes patronals de diversos pobles de la comarca. La guerra civil espanyola dispersa als jugadors a més de ser causa de la mort de Jaume Ginés i d'una invalidesa permanent a Pere Porcellanes.

La represa de la pràctica de l'esport no es farà fins a 1945, aprofitant l'ocasió per a construir un nou camp dins del poble, i a l'espai denominat Cortó de Bordes. El partit inaugural es feia el dia de Nadal de 1945 amb dues formacions denominades «Velles glòries» i «Novells». En el primer conjunt figuraren Pepe Noranta·cinc, Pepe Botones, Miguel Cardona Xato, Sapena, Pepe Crespo Solpost, Sala, Felipe Cardona, Pepe Cabrera, Pere Porcellanes, Denieret i Juan Giner. Per part dels joves actuaren, entre altres Pepe Ortolà Carralo, Miguel Ivars Bigot, Vicente Andrés, Miguel Crespo Solpost II i Pepe Ribes Largo. Guanyaren les velles glòries per un solitari gol. A partir d'eixe moment es fundarà la Unión Deportiva de Benisa sota la presidència de Miguel Cardona Xato, formant un equip federat bastit sobre la base dels benissers Pepe Carralo, Joan Ribes, Miquel Ivars, Pepe Crespo, Carles Giner, Miguel Amorós, Jaume Vaqueta, Vicente Andrés, Pepe Tolín, Joan Serra, Miquel Solpost i Pepe El Largo. El primer campionat es jugava contra els equips de Pego, Gandia, Xàbia i Dénia. El Benissa obtingué el segon lloc. La temporada següent el Benissa es va reforçar amb Calsita I, Calsita II, Florit, i Cortés de la Vila Joiosa i de Jaume Pedrós de Gata. L'equip, amb eixa formació obtenia en la següent temporada el primer lloc competint amb els equips de Dénia, Pego i Oliva i ascendit a segona regional jugava contra els d'Oliva, Gandia, Cullera, Pego i Dénia. Després d'eixa actuació dins de la federació el club entra en crisi i no participa en competicions reglamentades a excepció de les organitzades a escala comarcal que tenen lloc de 1948 a 1956, moment en què el camp d'esports es clausura per donar pas a la urbanització d'aquell espai. Són jugadors distingits d'eixe període Pepe El Largo, Camilo, Silvestre Ivars, Pepe Castells, Cosme Ortolà, Pepe Solpost, Pepe Ivars Cabrera, Francisco Oli i Miguel Bigot. Fins a 1960 no es torna a disposar d'un camp de futbol, terreny que s'obtindrà mitjançant les gestions del delegat local de joventuts, Felipe Cardona, l'alcalde Adolfo Torres i el capità de la Guàrdia Civil Manuel González. Per les dificultats econòmiques d'aquell temps el camp no era altra cosa que un simple bancal aplanat, exempt de tot tipus d'infraestructures, que no permetia fer altres partits que els que modestament oferien els afeccionats locals. La construcció en 1961 del barri de Sant Nicolau, pròxim al camp, oferí per un temps la utilització de les cases en construcció com a vestuaris, ocasió que fou aprofitada per a federar l'equip ara sota la presidència de Jaume Castells, amb una directiva formada per J. J. Cardona, Manuel González, Pere Font, Diego Ribes i Marc Crespo. Es competia contra la U. D. Dianense, H.J. Ondara, F.J. Verger, Grao de Gandia C.F. i Girona C.F. Les circumstàncies de l'època, motivades per l'absència de molts joves benissers emigrats per raons de treball a França i Suïssa, féu necessari el concurs de jugadores foranies com Enrique Pastor, Pepe Pineda, Pepe Perles i Emili Beneyto de Calp i Pepe Caselles, Antoni Mulet i Diego Gutiérrez Vega de Gata. Són jugadors destacats d'eixe període Miguel Moncho, Pepe La Molla, Pepe El Marto, Vallés, Vicente Chesa, Juan Manuel Giner, Pepe Palletero, Pepe Solpost, Pere Montserrat, Diego Palillo, entre altres. L'actuació de l'equip fou molt discreta. En l'any 1967, sota la presidència de Felipe González i la direcció tècnica d'Arturo Gallego l'equip torna a competicions federades i en la categoria de tercera regional, jugant contra les formacions del Costa Blanca de Dénia, Ondara, La Xara, Kelvinator de Tavernes de Valldigna, Pego, Xeraco i Escandell de Carcaixent. El debut en aquestes competicions no fou molt favorable al Benissa, però en la següent, reforçat convenientment amb jugadors de València (Marcos), de l'Ilicitano (Rodri) i altres de la comarca com Jacinto i Mora d'Altea o Rayo i Daniel del Benidorm, i dirigits pel benidormí Laureans i l'equip féu una memorable campanya. Després d'unes batusses al camp de Bellreguard, en la temporada 1967-68 l'equip es retirà del campionat i no entrant altra vegada en futbol de competició fins a 1974 on es participa en la categoria de juvenils prosperant jugadors com Migeta, Ribes, Peret Porcellanes, Marc Antoni, Juan Salvador, i Mancheño. En eixos temps participava en la modalitat de veterans l'equip titulat Independiente on formaren jugadors com Grimalt, Gimeno, Ronda, Marcos, Salvador, Montagut i altres sent un conjunt de bones prestacions que aconseguí ser el campió del grup format per equips de Verger, Ondara, Pego, Beniarbeig i Teulada. Un bon afeccionat, Antoni Ribes Xebic, es destacaria com un excel·lent entrenador. En l'any 1976 l'Ajuntament havia dotat al poble de les modernes i completes instal·lacions del nou camp de La Costa inaugurant-les amb un partit on l'equip local, convenientment reforçat per jugadors de l'Hèrcules d'Alacant, s'enfrontava al València C.F. En eixe temps presidia el club Emilio Beneyto que després del partit, cobert el seu somni de veure un camp nou, passava el relleu a José María Cabrera Nan. La nova directiva arma un potent equip per a competir en la Tercera Regional quedant classificats en tercer lloc després del Pedreguer i del Gorgos. En la mateixa categoria es militaria en les següents temporades alternant en la directiva José María Cabrera, Felipe González, Francesc Jorro, Joan Femenia, Francesc Gironés, Ricardo Juan, Antonio Martí i altres bons afeccionats. D'ençà que l'equip ha trobat estabilitat en les instal·lacions, amb el complement de les ajudes econòmiques municipals i d'empreses locals que no ha deixat de fomentar seccions juvenils i infantils i participar en competicions federades. La màxima categoria aconseguida ha estat la denominada Preferent que és l'equivalent a l'antiga Primera Regional. En eixa categoria ha estat competint darrerament sent en la temporada de 2004-5 la més exitosa aplegant a disputar la lligueta d'ascens a Tercera Divisió, moment considerat com el més important en la seua història. Dirigia aquell equip l'entrenador benisser Joan Ivars Migeta i la junta directiva la presidia Antonio Mancheño.

Al marge de l'equip que pertany a la societat Unión Deportiva de Benisa, l'esport ha propiciat la formació d'altres com ara l'Esplai C.F., integrat dins dels moviments associatius de la parròquia i que el dirigia Pepe Ramon Soliveres, equip que es distingia per treballar molt bé les tàctiques competint en la temporada 1955-56 en una lligueta comarcal que va guanyar. L'acompanyava en eixa competició el San Fernando, adherit a la secció esportiva de la Falange juvenil local. Als anys seixanta l'equip representatiu de Benissa era el Bèrnia C.F., format per joves jugadors que passarien després quan es va refer la Unión Deportiva a militar en la formació que lluità en la categoria federada d'Adherits. La resta d'equips han estat formacions tan sols conegudes dins de l'àmbit local i sense presència en competicions federades o organitzades per altres entitats comarcals.

Bibliografia: Historia del futbol a Benissa. J. J. Cardona. 1980.