Diferència entre revisions de la pàgina «Josepa Giner Puigcerver»

De Biblioteca Joan Josep Cardona
Salta a: navegació, cerca
(Crea article)
 
(Cap diferència)

Revisió de 10:14, 10 juny 2018

(Benissa 1906-1973). Mestra. Va quedar òrfena de pare a vuit anys, en morir aquest, esporgador d'ofici, electrocutat per un fil de conducció elèctrica ocult dins d'un garrofer. Per orientació de son tio el franciscà fra Josep Puigcerver, Lector en teologia, estudià magisteri a València. El seu primer destí va ser Torrealbilla, caseriu pertanyent a Lorca mancat de tota mena d'infraestructures. La llavor portada a terme en els tres anys que va romandre en aquella escola rural fou remarcable tant en l'aspecte material ajudant a la promoció d'obres públiques, com en el pedagògic auxiliada temporalment per son tio el prestigiós franciscà que portà a terme missions culturals entre aquella gent tan abandonada. En 1927 s'incorpora a l'escola de Pedreguer, on va estar fins a les darreries dels anys cinquanta, en què decideix acabar la seua vida professional a les escoles de Benissa. En aquella localitat va deixar molts bons records pel seu constant activisme social i cultural promocionant tot tipus d'actes culturals. A Benissa fou nomenada regidora de la Secció Femenina de la Falange desenvolupant una eficient actuació tant en l'ordre assistencial (cursos de pediatria, controls de sanitat infantil, divulgació de medicina infantil, etc.), com en el formatiu (cursos de promoció de la muller, fundació de clubs esportius femenins, increment de la biblioteca del centre, etc.). El centre d'actuació va ser l'hospital municipal que va millorar incloent un dispensari per a xiquets i un gabinet per assistir a malalts pobres. Va estar present en altres associacions locals com l'Acció Catòlica i la Vetla Nocturna. En l'any 1972 formava part del primer curs d'ensenyament del valencià iniciat pel Centre Comarcal de Cronistes Oficials, com a professora de geografia. En maig de 1968 l'estat espanyol premiava la seua llavor condecorant-la amb la creu d'Alfons el Savi. Pocs anys després de la seua mort l'Ajuntament li dedicava un carrer. La mestra donya Pepita, a part de la seua notable consciència ciutadana gaudia d'una molt bona formació i preparació professional posseint una apreciable cultura general, aptituds que foren agraïdes per la societat del seu temps que la tenia en gran estima i que fruïa dels periòdics cicles de conferències que ella organitzava, participant alhora com amena conferenciant.