Govern municipal

El sistema pel qual s'ha governat el poble de Benissa s'estudia juntament amb el canvi dels temps i les formes polítiques de l'estat. Cal distingir en eixe aspecte les diverses etapes històriques i que van des de l'antic règim, a l'època foral i els decrets de Nova Planta. Fins a l'increment de població i consolidació dels nuclis de repoblació de cristians vells Benissa i els pobles veïns eren administrats per l'autoritat del batle del castell de Calp. Caldrà aplegar a l'any 1386 per a saber de l'existència d'una forma de govern representada pel justícia i els jurats. La partició del terme del castell entre Benissa, Teulada i Calp, ocorregut en eixe any, mostra que Llorens Feliu és el justícia del terme. Per tant el govern municipal de Benissa el formaven els jurats amb jurisdicció sobre els aspectes materials (repartiments i recaptacions, arrendament de pastures, forns i tendes, etc.), el justícia que entenia en assumptes jurídics de menor quantia i el mostassaf que era l'encarregat de vigilar els preus de les collites, el seu pes i l'economia general. Els jurats tenien limitat el seu manament a un any i s'elegien per ternes presentades, no sent estrany el dret d'insacular. La forma habitual de la insaculació era la que utilitzava una bossa de tela on eren introduïts els noms dels ciutadans més importants i amb coneixements culturals suficients per a regentar les coses del comú, i que per la sort d'extracció ocupaven el càrrec al qual optaven. Presidia l'acte el governador, jeràrquicament superior a les autoritats locals, o si no hi era, el batle, i en algun cas el justícia. L'acte era convocat per l'esmentat governador i s'efectuava dins del recinte de l'església o en el porxe de la casa del Consell. Eventualment s'efectuava Consell General entre els tres pobles per a entendre assumptes com ara les guardes de mar en l'any 1522 o la de 1590 per a carregar-se censals per adquirir blat a causa de les males collites que s'havien obtingut. En l'any 1620 se'n fa un altre per a entendre assumptes com la defensa d'aspectes econòmics davant una visita feta pel doctor Tronchoni o la de donar la carn al convent de franciscans. De la darrera vegada que es té constància del Consell General correspondrà a l'any de 1700 pel qual la vila de Benissa demanava l'extinció d'un censal a pagar a Joan Escrivà, veí de Pego. Quan el canvi de l'administració austríaca passa a la borbònica per efectes de la Guerra de Successió no canvia en l'aspecte general, permutant-se el nom de jurat pel de regidor. El consell municipal format pels regidors estava compost per un alcalde major, un segon i un determinat nom de regidors, on un d'ells prenia el nom de síndic. La designació d'aquest govern corresponia al senyor territorial (marqués d'Ariza) i sobre una terna presentada per la junta que eixia. Era costum efectuar la terna pel sistema d'insaculació, costum que sembla haver-se perdut en algun moment atés que en els anys 1800 i 1817 Antoni Torres i Josep Feliu en reclamen el restabliment «pues en Benisa hay cuatro clases de vecinos» en un cas, i en l'altre «por cuanto en años anteriores ejercieron el cargo de alcaldes personas sin ningun abolengo». Amb les Corts de Cadis i l'establiment estatal d'una nova forma de govern s'entra en una etapa on la prerrogativa d'elecció de càrrecs de govern municipal passa des de la designació directa del governador al sistema democràtic emanat de les diverses constitucions. D'eixa forma queda definitivament establit que el govern municipal estarà efectuat per un alcalde, els seus tinents i la resta dels regidors. El justícia passa a denominar-se jutge de pau. Excepcionalment el govern de Benissa l'ha dirigit una junta gestora elegida pel governador civil, com ara alguns moments del segle XIX i el bienni 1939-1940.

Temes relacionats: batle, governador, jurat i mostassaf.