Guàrdia civil

Cos de caràcter militar creat en l'any 1844 a l'Estat espanyol amb la finalitat de mantenir l'ordre públic, la protecció de les persones i propietats i l'execució de les lleis. En l'any 1851 la Guàrdia Civil inicia el servei a Benissa, ignorant on estava ubicada la caserna. El contingent està manat pel caporal primer Francisco Ochoa que té a càrrec seu a cinc guàrdies. Els serveis del quarter de Benissa són citats per la seua contribució a la reducció dels actes de violència, l'aprensió d'armes il·legals, la persecució del contraban i l'auxili en casos de desgràcia (en l'any 1855 els guàrdies Manuel Expósito i José Ferrando, trauen d'entre les runes d'un mur ensulsit insospitadament, als obrers Silvestre Gil i Francesc Moreno) com també en la persecució de delictes (els guàrdies Bonifaci Marco, Francesc Alberola i Gonçal Gil es distingien en 1851 en la detenció de perillosos delinqüents que tenien fets nombrosos actes de robatoris i intimidacions a persones). La caserna primitiva continua amb precarietats, i en l'any 1876 l'ajuntament contribuirà als costos de manteniment, instant on la força la comanda el sergent Pedro Mur Andreu amb cinc guàrdies, tots ells naturals de la comarca. En l'any 1885 es realitzen obres a les dependències del convent de franciscans, perquè es traslladara allí els guàrdies i les famílies ocupant-les tan sols fins a l'any 1887, argumentant el sergent que les grans dimensions de l'edifici no garantien completa seguretat, obligant a llogar una casa del carrer Tello propietat dels Feliu, més cèntrica i de millors prestacions per al servei. L'edifici fou objecte d'una gran reforma en l'any 1902 a petició del tinent de la línia habilitant-se sis pavellons per allotjar a les famílies dels guàrdies. En l'any 1909 la guarnició abandonava temporalment Benissa per acudir a Barcelona per motius dels aldarulls coneguts per la Setmana Tràgica. Als darrers anys de la dècada dels anys vint del segle XX la guarnició es trasllada a l'edifici de la fàbrica de farines i banca de la societat «Abargues, Cabrera y cia.», moment que s'aprofita perquè la força la comande un tinent en l'any 1933. En el període de la guerra civil de 1936-39 la caserna servirà per a ubicar a les milícies populars tornant a allotjar a la G.Civil en l'any 1939 que estarà manada interinament per un alferes de l'exèrcit (Pedro Sánchez García). En l'any 1941 la caserna de Benissa ascendirà a ser el cap de la 8a companyia de la 234 comandància residint en ella el capità de la zona i els serveis administratius que estaran a càrrec d'un brigada. Alguns dels capitans que romangueren més temps al capdavant de la companyia foren Carles Feijoo, Enrique Grau i Manuel González). La plantilla augmentava a darrers dels anys cinquanta en dotar al quarter d'una emissora de ràdio servint-la un caporal primer i un guàrdia. En 1961 la plantilla la formaven un capità, un brigada, un sergent, un caporal primer i vuit guàrdies, substituint els serveis de plaça muntada en cavall per a les guàrdies del camp per un vehicle tot-terreny. Les reestructuracions de la comandància, portada a terme a darrers d'eixa dècada, traslladaren el cap de la companyia a Benidorm quedant al capdavant de la caserna un sergent. En l'any 2007 la guarnició va abandonar el vell edifici per haver prescrit el contracte d'arrendament sent allotjada provisionalment en dependències propietat de l'ajuntament al carrer Bilbao a l'espera de la construcció d'unes modernes instal·lacions. A banda del destacament de Benissa n'existia un escamot de guàrdies a la zona de Fanàdics que utilitzava com a caserna una casa de camp llogada, feina en la qual havien rellevat al cos de carrabiners després que aquests es refondrien en l'any 1939 amb la G.Civil. La majoria dels components del quarter de Fanàdics eren guàrdies joves i fadrins i al seu cap hi havia un caporal. L'activitat dels guàrdies en aquella zona era la vigilància de les costes, especialment la persecució del contraban.