L'hongo

Remei popular contra tot tipus de malalties que va tindre una gran difusió a Benissa en els anys cinquanta del segle XX. Consistia bàsicament en el cultiu d'un fong del qual es coneixien diverses espècies, sent la més comuna la denominada Aspergillus flavus-oryzae. Per a la seua reproducció es procedia posant un tros menut del fong, que era una massa gelatinosa, en un plat fondo o tassa que contenia aigua de te negre barrejada amb sucre. Es cobria amb un drap de lli i al cap de quatre o cinc dies el fong havia crescut de mida. La cura consistia a beure diàriament una petita porció del líquid. El fong, més conegut com l'hongo, no es podia vendre per tal com es deia que perdia les seues qualitats, per eixa raó no s'adquiria als mercats i qui en posseïa el facilitava gratuïtament a qui el demanara. Aquest remei, al que científicament se li suposen certes propietats curatives, originà el general entusiasme entre els benissers. Fou, efectivament, un succés que va proporcionar literatura de cordill, auques i cançons de moda com així també motiu de les habituals crítiques de les falles de València.

Bibliografia: El Dioscórides renovado. Pio Font Quer. 1979.