Hora

Cada una de les vint-i-quatre parts iguals en què es divideix el dia solar. Els benissers antics, abans de la utilització del rellotge mecànic, tan sols tenien noció de la mesura horària en hores de sol mitjançant els rellotges solars. No es té constància de l'època en què es va dotar al poble d'un rellotge públic sent la primera notícia referida a ell la corresponent a l'any 1895 on l'ajuntament n'instal·la al campanar de l'església un de nou per l'extrema vellesa de l'antic. Segurament pel costum de la referència horària solar va nàixer l'expressió d'hora vella, en contradicció a la mesura que indicava el rellotge mecànic i que es podia oir en boca dels més majors fins ben entrat la primera meitat del segle XX.

Hora canònica

Oracions vocals instituïdes per l'església i amb obligació de ser resades per tots els clergues ordenats i que formen part del denominat Ofici Diví. Estan distribuïdes en set porcions (matines amb laudes, prima, tèrcia, sexta, nona, vespres i completes). L'antic Llibre Racional de l'any 1634 dóna informació de les festes solemnes on era costum cantar-les tots els clergues benissers que escollien les corresponents a Vespres i a la que assistien els fidels: i es canten les vespres de la festa de Sant Pere i després la processó general pagantse porsió. Els oficis diaris corrents es feien al cor i a l'hora coneguda per Tèrcia que era d'obligada assistència i percebent porció econòmica del capítol conegut per Massa de les Hores, que es nodria de deixes testamentàries. A vegades els clergues cantaven els denominats Nocturns (Matines) a intencions de sufragi pagats pels hereus de difunts hisendats.

Les quaranta hores

Era la funció religiosa en què estava exposat el Santíssim a la permanent adoració dels fidels en memòria del temps que estigué Jesucrist soterrat al sepulcre. Solia fer-se pel Tríduum de Carnestoltes, Dijous Sant, Corpus i per la festa del Cor de Jesús

Hora laboral

El temps que determina una part del jornal diari d'un treballador. Els antics jornalers agrícoles efectuaven la seua jornada de treball des de l'eixida del sol fins a la seua posta, situació que a l'equinocci estiuenc era superior i procurant igualar-ho atorgant al jornaler més temps per al descans de la migdiada. La mesura de les vuit hores comença a tractar-se en l'any 1913 per Josep Maria Capó Argudo, secretari de la societat Trabajadores de Benissa, com a representant dels jornalers que treballen en la construcció del ferrocarril de la Marina, mesures que no semblen prosperar continuant encara en l'any 1924 en què les referències tan sols són del preu del jornal diari establit en 3, 50 pessetes. L'horari de les vuit hores foren inicialment plantejades pels operaris de les fàbriques de mobles de Benissa no regint per als jornalers del camp, els quals comencen a tractar el seu horari als anys seixanta del segle XX per hores treballades a un tant per hora, i no per jornal tradicional, exceptuant el període de la II República en què es fan reivindicacions en el sentit d'horaris pactats.

Hora de camí

Mesura de longitud antiga en què s'estimava una hora de caminar una persona sana, equivalent aproximadament a quatre quilòmetres actuals.

Locucions

• A hora horada: aplegar tard a una cita.
• Tan bon punt i tan bona hora: aplegar una cosa que no s'esperava.

Tema relacionat: rellotge.