Indústria

L'activitat dedicada a la transformació de matèries primeres amb maquinària per a obtenir productes manufacturats ha tingut a Benissa una presència relativament inferior a altres branques de la producció, de la que històricament excel·leix l'agricultura.

Indústria en temps antics

A falta de documents específics la història industrial benissera està circumscrita en eixe període tan sols a la dedicació d'un reduït grup d'artesans a treballar, en especial, el teixit, única activitat digna de ressenyar segons succintes informacions extretes de protocols notarials o censals. El tèxtil s'efectua manufacturant la llana dels ramats de Benissa i absorbint la producció el consum local. Cal entendre també en eixe sentit alguns oficis com el d'apotecari, xocolater o ferrer.

Segle XIX

Els inicis del segle no diferiran molt del ja conegut en segles anteriors. Persistirà la tendència artesanal fins ben entrada la segona meitat del segle. Madoz en l'any 1832 menciona dos molins de farina i un teler de lli. La matrícula industrial de 1859 presenta un balanç prou pobre amb 1 obrador de teules, 1 forn de calç, 2 fàbriques de sabó, 4 tallers de teixits i un molí d'aigua i quatre de vent. La resta d'activitats es restringirà als àmbits artesanals com podien ser els sabaters, ferrers, manyans, torners, espardenyers, corretgers, etc. De totes eixes activitats tan sols cal indicar amb una clara vocació industrial el ram de la farina amb l'evolució dels molins de vent cap a la conversió que propicia l'energia del vapor d'aigua per moure la maquinària.

Segle XX

Coincidia els inicis del segle vivint encara Benissa molt arrelada a l'economia agrària. La comarca seguia mantenint l'impuls que originava la producció i exportació de la pansa de moscatell i per tant el progrés industrial era pràcticament inexistent. Tal com hem dit l'única estructura digna de ressaltar era la fàbrica de farina d'Abargues i Cabrera que comença el nou segle eixamplant les instal·lacions alhora que diversifica l'activitat a la producció d'energia elèctrica per a consum del poble. En la Matrícula Industrial de 1914 s'inclou com a empreses més importants les dues fàbriques de mobles (Ivars i Martínez) les quals entre 1920 i 1936 donen ocupació a 130 empleats. Entre 1920 i 1940 es creaven dues empreses més de mobles (Sala i Sendra). La metal·lúrgia té un important referent amb la fàbrica de maquinària per a l'agricultura que obri Silvestre Ivars, amb una altra manifestació d'aquest tipus representada per la fàbrica de joguets de Joaquim Cabrera. L'expansió de la construcció ajuda a la consolidació de dues empreses familiars dedicades a l'elaboració de taulell hidràulic com foren les de la Viuda de Joan Roselló i Joan Iborra. Un altre grup, de menor importància, és el que ens proporcionen les matrícules corresponents a espardenyers, sabaters, calciners i tres telers molt antics. Al segon terç del segle es destaca l'ascensió de les fàbriques de mobles que adquireixen un notable prestigi seguit d'un declinar poc abans de finalitzar el segle a causa dels costos de transformació del producte final incapaç de competir en un mercat que havia evolucionat mercé a una profunda modernització de les fàbriques de la competència. Paral·lelament a eixa progressiva davallada de la indústria tradicional benissera entren amb força les factories d'elaboració de derivats de la construcció. Fàbriques de revoltons, blocs i bigues de ciment van ocupant a part de la mà d'obra de la decadent agricultura, aplegant al padró de 1986 a estar d'alta quatre factories de mitjana consideració. De vida efímera cal situar a les iniciatives dutes a terme, primer per la firma Schubert i després per Indisa, per consolidar un projecte de fàbriques de catifes i productes plàstics, les quals començaren en la dècada dels anys setanta i no aplegaren a viure el fi de segle. Als anys vuitanta, amb la creació del Polígon Industrial de La Pedrera, a iniciativa municipal, la majoria de tots els tallers de les empreses familiars ubicades dins del nucli urbà es traslladen a les noves instal·lacions. La millora d'estructures de tot ordre que significà el polígon reconvertí i modernitzà les velles indústries familiars adequant-les als reptes del dinamisme de la nova empresa. El recinte, ben comunicat amb les xarxes de carreteres i autopista, i dotat de tots els serveis complementaris, s'ha convertit en un model de creixement ordenat on té cabuda no tan sols la tradicional indústria de Benissa, sinó d'altres que la complementen i que s'han consolidat plenament.

Bibliografia: Els totals de la població de Benissa. J. J. Cardona. 2004. Un estudi de la situació socio-económica a Benissa. Santi Ferrer (Revista de festes de la Puríssima Xiqueta 1994). Algunos aspectos estadísticos de tres épocas. Jesús Ribes Feliu. (Revista de festes de la Puríssima Xiqueta 1998).