Salvador Ivars Ortolà

(Benissa 1917- 1986). Alcalde. La seua alcaldia arrancava en 1963 i finalitzava en l'any 1973. Presidí tres corporacions que començaren amb la prioritat de millorar les estructures administratives molt antiquades per a les necessitats del constant progrés del poble. Aquestes eren molt limitades tant per la manca de personal qualificat com per l'absència de locals adients, mesures que s'havien d'escometre per tal com el poble es trobava en els inicis d'un canvi en el seu model tradicional econòmic. Abandonaven el patró agrari i entràvem de ple en el sector de la construcció d'habitatges per a residents estrangers. Les primeres decisions les va prendre una corporació feta amb persones a mida de les necessitats que presentava el poble, sent la primera d'elles solucionar el problema d'aigua corrent domiciliaria servei de què s'estava mancat. En l'any 1964 s'adquirien de Benidoleig unes participacions en el pou de la comunitat de regants d'aquell terme, mesura que permeté la canalització fins a Benissa de la corresponent dotació d'aigua. Fou obra costosa i complicada de dur a terme tant quant als problemes logístics com en els financers, aspecte que fou resolt amb un préstec bancari subscrit per l'Ajuntament i avalat pels mateixos regidors. L'aigua, així i tot, no aplegaria a Benissa fins a l'any 1968. La zona marítima de Fanàdics començava a ser descoberta com a lloc on ubicar les primeres urbanitzacions, situació que obligà a asfaltar la carretera fins a la platja de la Fustera, construir l'enllaç pel Pla de les Vinyes i no oblidant tampoc altres zones com la carretera de Pinos. No es deixava de banda el nucli urbà i es prengueren mesures per potenciar-lo amb la construcció d'un mercat municipal d'abastaments al carrer Hort de Bordes i un nou grup escolar al pla de Carrals. Altres zones del poble, com La Capella i l'antiga Era del Codum foren urbanitzades donant pas a noves barriades. En eixe període es procedí a la subhasta dels béns rústics de la Fundació de l'asil, acte al qual concorregué l'Ajuntament reservant i adquirint els terrenys que envolten al poble per la partida de La Costa amb la finalitat de destinar-les en un futur a construccions d'utilitat pública. Les obres realitzades en el centre històric es limitaren a l'enderroc dels dos darrers porxes de ferro de la plaça i a projectar un futur aparcament soterrani d'automòbils que no es va portar a terme. En el pla cultural es firmà un conveni amb els franciscans creant-se el Col·legi Sant Bonaventura que serviria com a nucli d'on, en un futur, havia d'eixir l'institut d'ensenyament mitjà. Greus problemes en l'estructura arquitectònica de l'edifici del Col·legi pare Melchor obligaren a tancar-lo i a seguir provisionalment els cursos escolars en diferents locals del poble. Es dotà de nou instrumental a la banda de música donant-se estabilitat professional al director. L'ajuntament s'adheria als actes del primer centenari del naixement del Pare Melchor. Eixes iniciatives pressentien un nou canvi social i econòmic en el poble, però que de moment no es reflectia, en la població laboral, obligada encara, a l'emigració, especialment a Suïssa i Alemanya. Enfront d'eixa circumstància es buscaren alternatives per evitar la sagnia de treballadors facilitant administrativament la instal·lació d'una empresa de capital alemany dedicada a la fabricació de productes de teixit plàstic i la creació de les primeres fàbriques de blocs i bigues per a la construcció nascudes a l'impuls de les primeres urbanitzacions. Passats els primers anys de la dècada dels anys seixanta Benissa va entrar de ple en l'auge econòmic, motiu que va fer retornar al poble al segment poblacional més dinàmic que s'incorporà al mercat de treball amb l'avantatge d'haver aconseguit a l'estranger una bona formació professional. En contrast amb el bon moment econòmic del poble l'ajuntament, llevat del ja comentat, fou incapaç d'incorporar al progrés general una política cultural moderna i d'acord amb la demanda que començava a sortir. Les dotacions en matèria cultural no passaren de les millores imprescindibles en la banda de música. Enfront de la falta d'iniciativa aparegueren grups sensibilitzats, nascuts en la societat civil, que crearen el Cine-Club, alhora que l'apertura per part de la Caja de Ahorros del Sureste de España de la seua Aula de Cultura presentava una oferta àmplia i variada. Salvador Ivars deixava el càrrec d'alcalde en ple desenvolupament social i econòmic. En el pla personal fou industrial i es dedicà a l'explotació d'una fàbrica de gel. Popularment era conegut per Salvador de Capella.