Pere Ivars Sala

(Benissa 1901-1995). Personatge popular més conegut pel seu àlies de Pere Bigot. A edat juvenil emigrà cap a Amèrica, embarcant primer amb destí a Cuba i des d'allí passar als Estats Units. Persona curiosa i amb ganes d'integrar-se en la vida d'aquell país treballà en moltes activitats com ara miner, treballs d'hostaleria i en publicitat. Aprofità la seua estada americana per a conéixer a fons la societat amb què es relacionava i de la que adoptà molt prompte els seus costums. Amb freqüència tornava a la seua Benissa natal en viatges on es mostrava com un referent de la cultura americana per la seua forma de vestir i actuar. Molt amic de la broma es valia del seu ascendent entre la joventut i xiquets per imitar aspectes de la vida d'aquell país com les grans desfilades i els combats de boxa, als que fou un gran afeccionat, i, segurament practicant. Tenia la pretensió de traure d'entre els joves benissers algun esportista que exportaria als Estats Units. Amb eixa il·lusió es convertia en promotor de combats intentant provar les habilitats dels joves més durs i forts del poble. En una de les fires dels anys cinquanta va organitzar un apassionant combat entre un contorsionista àrab del Union Circus, conegut per Sambo Bel, al que va enfrontar a Llorca, excampió de Llevant dels pesos gall. L'espectacle va ser d'un gran resultat econòmic per al circ, però no en el pla esportiu, on Llorca, més experimentat acabà amb pocs instants amb el contorsionista que mai s'havia calçat uns guants de boxa. Dins de les atraccions de la Fira de Sant Antoni era número obligat els combats de boxa que muntava entre els afeccionats, actes que es realitzaven davant d'una caseta que llogava al recinte, on a més de l'espectacle gratuït oferia bunyols que confeccionava Emparo La Covera. A tot tipus de festes acomboiava cavalcades on lluïen ell, i els acompanyats, riques disfresses que havia portat dels Estats Units i que provenien de gangues que obtenia dels teatres que renovaven el vestuari. Tenia unes quantes pells artificials d'orangutan amb què disfressava a Quico Cotana, inseparable company d'aventures. Aconseguí tindre una bona col·lecció d'instruments musicals en la corda de percussió, amb els quals muntava petites orquestres entre els afeccionats que ell acompanyava amb l'acordió. Participà molt activament en les festes dels Fadrins on fou el primer alcalde elegit democràticament al més pur estil de les campanyes americanes. Jubilat de les seues activitats americanes fixà definitivament la seua residència a Benissa adquirint el gran casalot de la família Rocafull que va transformar en el seu particular món. L'ajuntament de Benissa li va dedicar un carrer i l'escriptor Bernat Capó el biografia en el seu llibre De Berdica a Navayork (Benissa 1979).