Manuel Mas Morales

(Benissa 1838-1924). Alcalde. Era fill de Gabriel Mas Grimalt alcalde de Benissa de 1868 a 1872. El seu pas per l'alcaldia es va produir en quatres ocasions: 1883-1883; 1890-1891, 1894-1895 i 1896-1897. Precedí en el càrrec a Joaquim Feliu Rodríguez de la Encina i al seu germà Josep en les dues primeres ocasions i a Pau Femenia Ausina i Ginés González Cabrera en les altres. El primer govern municipal que presidí fou efímer i ple de recursos presentats per anteriors alcaldes i regidors amb finalitats relacionades amb llistes electorals. En el breu interval foren revocats dels seus llocs diferents funcionaris municipals. La brevetat del seu manament tenia coincidència amb la dissolució de les Corts i posteriors eleccions a tots els nivells, i que a Benissa, donaren pas a l'alcaldia a Josep Bordes Ortolà. El segon manament fou, com el primer molt breu, per tal com va de gener de 1890 a juliol de 1891 sense temps a estabilitzar un projecte de govern, destacant, en tot cas l'ajuda prestada a la parròquia per a fer obres de consolidació al campanar i compondre les parets del nou cementeri enderrocades per un temporal d'aigua i vent. El tercer i quart manament estigueren pràcticament units, atés que els alcaldes que hi hagué entremig de la legislatura o foren a efectes administratius per qüestions electorals. L'Ajuntament s'ocupà en eixe temps d'assumptes relacionats amb camins que creuaven la comarca i les obres de millora a realitzar. En l'ordre cultural es continuava col·laborant amb les escoles que els franciscans havien obert a una casa propera al convent. Els darrers temps del seu manament estigueren marcats per una contínua calamitat pública ocasionada per un temporal de violència desconeguda ocorregut al mes de setembre de 1894 que destrossà totes les collites, situació que es va agreujar amb l'aparició d'una dura epidèmia de tifus. Tot això va accentuar la crisi econòmica de darrers de segle amb el seguit de manca de jornals al camp i l'augment de l'emigració. Un altre vessant de Manuel Mas va ser la dedicació que va prestar a les obres del nou temple parroquial presidint la junta de ciutadans que ajudava a la seua construcció, càrrec que exercí amb eficàcia i a satisfacció general.

Bibliografia: Història de la parròquia de Benissa. J. J. Cardona. 2002.