Mona de Pasqua

Es tracta del tradicional dolç que és costum que acabe com a postres del berenar dels dos dies de Pasqua i la seua rèplica del dilluns de Sant Vicent. Per a la seua confecció típica caldria emprar farina dita de força, llevat, oli, ous, llet i corfa de llima raspada. Una vegada pastada es posava entre els matalassos amb ampolles d'aigua calenta perquè la pasta cresquera, moment on es feien i es portaven al forn. Algunes portaven un ou dur incrustat i acolorit amb paper de coloraines. La confecció de les mones era un repte personal de les mestresses de casa i exigia una feina que començava a trenc d'alba i acabava a mitja vesprada del Divendres Sant quan es recollien del forn. L'antiga fàbrica de farina de Cabrera i Abargues treballà un tipus de farina que denominaren «farina mona», i era especial per a condimentar aquests dolços. La mona és un costum que té uns orígens pagans quan els antics romans oferien la denomina munda, espècie de panera amb ofrenes de pa dolç, a la deessa Ceres al mes d'abril.